Ja toca desfer camí!

Començam a desfer camí. Després d'haver estat instal·lats a Essaouria vuit dies ja ens hem acomiadat dels seus meravellosos racons. Dels seus carreronets, de les seves placetes, de les seves portes, de les seves fonts, del seu ambient... Amb una bona càmera pots passar-te dies i més dies fotografiant tot l'encant d'aquesta medina, té vida i a cada racó hi ha una estampa. Aquestes són les fotos que surten soles perquè ja hi és tot: l'home amb la xilava d'esquena, les rajoletes al voltant de la porta d'un verd gastat, la bicicleta aparcada carregada de sacs... tot i tot és per fotografiar i nosaltres al no dur càmera ens ho en duim a la retina. Grans vacances al Marroc, una feinada canviar de xip però ha valgut molt la pena per sentir-te integrat a un altre lloc llunyà del teu. Això ho fa tenir ja triat la cafeteria al sol pel cafetó matutí, poder triar la plaça per fer el te al raser del vent, anar a comprar els dolços allà on t'agrada més, comprar el peix a bon preu, comprar el smemem a les vitrines on no hi arriba la pols dels carrers. Ara ja som un poc d'aquí. Tornarem Essaouria.

Connexions!!!

El que m'agrada dels viatges són les connexions i les trobades amb gent de món. Sempre em deman que deuen fer, on deuen anar, perquè són aquí..., inquietud de saber dels altres per aprendre d'ells. Avui hem anat amb un bus destartalat carregat de gent a una platja enorme que es diu Sidi Kaouki. A l'arribada hem fet un te d'herba sana contemplant la seva immensitat d'arena extrafina, com la dels deserts i les ones pels surfistes. Passejant hem entrat a un restaurantet anomenat "Al vent" i hem comanat una paelleta de peix. Al tornar al cap d'una hora hem conversat amb el cuiner

i ha resultat ser un Valencià que havia viscut a Alaró durant 5 anys, adora Mallorca, els mallorquins, les festes i costums. És bon amic de l'actual batle dAlaró i del nostre estimat amic que ens ha obert les portes al Marroc. Aquestes coincidències són les que et fan vibrar i tenir ganes de seguir viatjant.u

La calma!!!

La calma no és a Mallorca és a Essaouira. Increïble la tranquil·litat i la pau que hi ha a n'aquesta medina. Es un poble/ciutat enrevoltat de muralles on hi predomina el blanc i el blau, està declarat patrimoni de la humanitat i així hi tot, tot cau. Els matins tot fa olor de peix i les gavines sobrevolen per tot per veure si trobaran un tros de peix. Els seus crits se senten tant de dia com de nit. Molt curiós és que per dinar triam i compram noltros el peix a les paradetes del mercat i el mos torren a la graella a davall unes porxades. Menjam peix fresc torrat per 4e cada un amb pa i patates fregides boníssimes.
 L'estada a Essaouira crec que serà un poc massa relaxant. Demà llogarem un cotxe i farem un poc de ruta. No vos he explicat q anarem a un mercat bereber,increible i molt autèntic. Una gentada que venia de tot, es veien molt poques dones,tot eren homes que compraven i venien. Una imatge que no esborraré és un cap de vaca escorxada penjada d'un clau, brrrrr, me va escarrufar.

Bon cous-cous!!!!

Avui havia quedat a les 9.30 amb una marroquina per aprendre a fer un plat. A les 9.45 m'ha dit que encara havia de berenar així que quedàvem una hora més tard, horari marroquí! Com que esteim de vacances... Fora nirvis hem partit a fer un cafetó al soleit i cap problema. Després sí que ens hem trobat i hem anat al mercat a comprar ses verdures. Aquí tot va al mateix preu, pesen un kilo del que sigui amb una canastra i una peça a l'altre costat, com en temps primer. Hem comprat verdures, couscous, espècies (coriandre sec, jengibre en pols, canyella, pebre vermell), te. Tot ens ha costat 4€ i del que hem preparat en podien menjar 4 i plats ben plens. Fins ara sempre havia fet el couscous escaldat i avui he quedat espantada, 30 minuts al vapor. A part amb l'olla pressió hem posat aigua, oli, verdures i espècies. Ha estat molt interessant i enriquidor perquè fer bona cuina està amb els secrets de la preparació. 
Després he anat tota sola a comprar espècies al mateix lloc i m'hi han quadruplicat el preu. Li he dit que el matí ho havia comprat amb una marroquina i m'han abaixat el preu 3 vegades però no 4! Amb els turistes fan l'agost!

Carrerons i carrerots.

Per a munt i per avall, cap a un costat i cap a l'altre...carrerons i carrerots. Ens pensam que ja hem fet tot el nucli antic i encara ens trobam carrers nous. És tan gran i tan sorprenent. És una medina màgica, plena de colors i quan sonen les mesquites amb els seus cants és quan encara ets més conscient d'on ets. Ja tenim els nostres llocs triats per dinar i per sopar, bons i bé de preu. Menjam ensalades de verdura torrada al foc trempades amb julivert, cilantre, comí,all, oli i sal, tan ben fetes que no li sobra ni li falta res. Ho acompanyam amb el seu pa msemem i feim el plat ben net. Clar que també menjam couscous i tajines, sopes de faves i llenties boníssimes. Amb un bon te d'herba-sana, que no falti, una disfrutada. Aquí els preus més o menys són la meitat que el que pagam noltros a casa, menys el cafè que val un poc més. Demà faré un curs de cuina per poder aprendre els secrets d'aquesta cuina tan senzilla i tan suculent.

Betlems vivents

 idoi sí! Els betlems nostres són el Marroc vivent. Avui que hem anat a les muntanyes de l'Atles (Imlil), ho hem pogut veure. Tot ple de bosquets d'oliveres, palmeres, castanyers,...també muntanyes pelades de colors, rivets...tot ple de vida. Hi ha gent per tot, pastors i pastorets pasturant les ovelles o les vaques, dones fent herba, homes baixant per capa muntes amb l'ase, nins que surten de l'escola jugant pels carrers i cantant. Dones traginant sacs damunt el cap amb la seva elegància amb les seves teles i mocadors pel cap. Les muntanyes nevades, amb les valls plenes de fulles perquè ja ha passat la tardor i ha arribat l'hivern. Tot el temps pensava amb mumare que podria inspirar-se per fer el seu fantàstic betlem de cada any.

El sol fa miracles!

Avui ha sortit el sol i tot ha canviat. Hem pogut veure més clar i definir el que esteim fent pel Marroc. La paraula encertada és vacances i no viatge. Al decidir-nos per la paraula vacances m'ha relaxat. Això vol dir viure el que ens dóna la medina, estar a una mateixa habitació una llarga estada i cercar el millor lloc per estar en cada moment durant el dia. Per exemple avui. Hem passejat pels zokos, increïbles, inmensos, plens de vida, de colors,d'aromes,de milers d'objectes,de centenars de caminants,de carrets amb ases,de...moltes de coses. Passejar pels carrerons i començar a identificar-los et fa sentir més d'aquí,a la següent ja tries la ruta que més t'agrada i el lloc per menjar o prendre un cafetó. Ens encanta perquè anam recomanats i anam a la segura i a vegades ens guiam per la intuïció i també endivinam. Esteim disfrutant de veure passar la gent amb un te de menta a les terrassetes d'aquesta gran medina.

Marrakesh

Un malson ha estat aquest començament de s'eixida! Després de volar 30 hores, agafar 6 avions, en total 60 h de viatge, no podíem tornar a casa. Encara m'emocion quan vos ho explic perquè ha estat molt dur i mal de creure. El desembarc ha estat a Marràqueix i gràcies a un gran amic hem estat com a casa amb una gent que ens ha tractat com a reis. Només arribar ens han vengut a esperar a l'aeroport i ens han duit a un Riad espectacular enmig de la medina. Una medina que és com viatjar al segle passat. La recuperació i el confort ens ha fet agafar forces. Un viatge és una vida i a vegades és un poc agre però ara ens centram amb les coses positives que ara ens estan passant. Per exemple que el Riad esteim sols i avui la cuinera ens ha preparat amb molt d'amor uns suculents plats. Després de dos dies de recuperació o els que ens facin falta, després de la gran aventura, reprendrem amb ganes el viatge.

Kerala!ja venim!😊
Idoi no!no venim!per problemes amb el visat ens han deportar cap a madrid una altre vegada. Així és la vida! Sort que feim un equipasso i les ganes de seguir hi son. Ara veurem cap a on...un lloc q no necessitem visat. Quins truis!