Per a munt i per avall, cap a un costat i cap a l'altre...carrerons i carrerots. Ens pensam que ja hem fet tot el nucli antic i encara ens trobam carrers nous. És tan gran i tan sorprenent. És una medina màgica, plena de colors i quan sonen les mesquites amb els seus cants és quan encara ets més conscient d'on ets. Ja tenim els nostres llocs triats per dinar i per sopar, bons i bé de preu. Menjam ensalades de verdura torrada al foc trempades amb julivert, cilantre, comí,all, oli i sal, tan ben fetes que no li sobra ni li falta res. Ho acompanyam amb el seu pa msemem i feim el plat ben net. Clar que també menjam couscous i tajines, sopes de faves i llenties boníssimes. Amb un bon te d'herba-sana, que no falti, una disfrutada. Aquí els preus més o menys són la meitat que el que pagam noltros a casa, menys el cafè que val un poc més. Demà faré un curs de cuina per poder aprendre els secrets d'aquesta cuina tan senzilla i tan suculent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada