TOT COMENÇA I TOT S'ACABA!

TIGRES (a 30km de buenos aires)

Vista desde el banc. Puerto Maderos (Buenos Aires)

Iguazu vist desde Brasil
Aquest blog per a jo ha estat un bon company de viatge! la gent pot pensar -si que n'ha perdut de temps, enlloc de disfrutar!- he disfrutat igual o més! quan arribaven les nits i els natius m'aconsellaven no sortir sola, em connectava i era quan podia estar amb tots voltros! Els comentaris eren com a dosis d'energia que m'entraven directes al cor! L'alegria de clikcar i esperar a veure qui hauria pensat amb jo!, la gran sorpresa de veure que la gent tenia interés de visitar el blog! Les sorpreses de rebre comentaris de gent que no m'esperava perquè jo no els hi havia passat l'adreça o gent que desconec totalment, veure la família com anava descobrint el món de les tecnologies,... no sé tot plegat ha estat molt enriquidor per a mi durant aquests dos mesos, encara que per a jo han passat volant, també he tengut moments de tot i aquest blog m'ha ajutdat molt! He de donar les gràcies a tots els seguidors i especials a la família, als dos germans que me vàren donar la idea, jo en principi ho trobava un poc descavallat però no sabia que em faria tanta gràcia! anim a tothom a fer grans eixides i a publicar-les en un blog perquè te fa reviure el viatge i crec que també serà un bon record! Per cert si algú necessita noms de companyies de busos, adreces de hostels, adreces de restaurants vegetarians... digau coses que jo disfrutaré de dir-vos el que he aprés a l'Argentina!

Tot s'acaba! s'acaba el viatge!, s'acaba l'any! però moltes altres coses tornen a començar! NO passeu pena, que no sé quan, ni a on però la gran eixida continuarà!
MOLS D'ANYS PER A TOTS! DISFRUTAU MOLT AQUEST ANY QUE ENTRA! I VOS DESIG SALUT, RIALLES I GRANS EIXIDES!!!!

Premi pels bloggeros!

Pels 40º de Buenos Aires aquest video és un regal molt encertat, ara per voltros, per la gent del mediterrani (ara m'estic passant però ja no ens podem fiar fins a on arriba aquest blog!jajaja Hola ciutadans del món!)és massa refrescant però he considerat que podeu gaudir igualment d'aquesta meravella !

Bones. Ara ja sí! no puc ni contestar als comentaris! la veritat és que m'he emocionat! Ara només em connect per confirmar els vols ! >Estic molt contenta de que hageu disfrutat com jo de tot i esper demà tenir un moment per fer el darrer escrit. Ara mateix estic en un hostel d'un argentí que ha viscut a Cala Rajada i me mostra fotos de Cala Agulla, el laguito... si el món és redepetit!! Avui he estat a Tigres molt interessant, un lloc molt aprop de Buenos Aires on la gent disfruta de navegar pels deltes! Demà aniré a despedir-me de Sant Elmo, si tenc temps aniré a Colonya, uruguai... i tot el que doni el dia. Dilluns matí ja embarc i dimarts arrib! Quina passada! tenc moltes ganes de trobar tots els comentaristes per donar-lis una forta abraçada! i els que no conec ja la vos enviï virtualment!
Besades per tots, vaig a exprimir buenos aires!!!!!

Misiones jesuitica. San Ignacio mini!

El riu paranà!

Entrada a l'esglèsia de les missions.

Detall fet pels guaranís!

Columna amb un àngel esculpit!

Abans d'ahir vaig estar a Posadas davall un porxo contemplant la tormenta tropical (trons i llamps a la mala i un aigat!) i les meves amigues! unes ratotes (entre moixos i conills) que es passejaven davant meu com si res! Després varen passar una parella d'Astúries i els vaig saludar:
-hombre! me pensava que estava sola en este lugar tan paradisiaco! ( jo estava en una cabanya ermig de la jungla!)- ja varem establir conversa i acabarem sopant davant el riu Paranà amb els llumets de fons de Paraguai!

A que tot sona molt guai! idoi és així! Avui matí m'he aixecat i he anat al mateix lloc per berenar! torrades amb dulce de leche! uf quina disfrutada! He partit cap a San Ignacio a veure les ruïnes jesuítiques i he flifat! He arribat a la 13h i ha tornat fer una tormenta de por, fins a les 15h no ha tornat a sortir el sol!
Després si que hem entrat a dedins i ha estat massa veure les missions Jesuítiques dels Guaranís establides el 1610. Ha estat fer un altre bot en el passat imaginari! Hi vivien unes 30 famílies organitzades, gràcies als jesuïtes espanyols! Fa uns 370 anys, treballaven en les missions: els homes cultivant, en l'arquitectura...els nins anaven a l'escola, aprenien a caçar, artesania... les dones cuidaven els nins, cuinaven, teixien ... Tota l'arquitectura correspón al barroc colonial o americà, tots els gravats de les pedres les feien amb ferro o amb pedra pomez, una autèntica meravella! Els paraguayos les destruïren el 1817 i les ruïnes foren restaurades en la dècada del 1940, tot estava tapat per la selva.

Sabeu la peli Les Missions, els productors es varen inspirar en aquestes ruïnes i a les catarates d'Iguazu en gravaren un tros.


Ara són les 19h i estic a la terminal fent temps perquè a les 21h surt el bus cap a Buenos aires! Tanta sort que avui tenc "buscama"! així podré dormir fins demà matí que arrib a les 9h!
A l'hora de comprar el tiquet del bus pots triar:
senzillo (que és normal, com el nostre però te pots estirar i te donen caramels)
semi-cama (quedes bastant allargat i tens un home que te dona un berenar, dinar i sopar)
cama (seients més amples que quedes bastant estirat amb manta i menjar)
i tutoleto (que avui m'he enterat que existeix! que queda com un llit complet i apart te donen un cuixí, manta, menjar i whisky!)
Aquí el món dels busos és apart: jugues a bingo mentres viatges (el premi és una botella de vi), te donen menjar, te venen coses per exemple avui ens han venut ganivets, panets, begudes...

Una besada molt gran i ara ja vos escriuré des de Buenos aires! encara me queden un parell de coses per veure per allà! el viatge no s'acaba fins dilluns a la nit!! com l'any 07!

PREMI SOLIDARI!

Hola! no sé si heu llegit aquest comentari d'ahir:
Comentari Gemma i Javi:
La setmana passada l'Eduard de El blog dels viatges ens va fer arribar un "Premi al blog solidari". Un premi-meme que sempre mola rebre dons te'l dona algú que gaudeix amb el teu blog i amb el que expliques. A més, el Premi al blog solidari ens proposa el següent: "es tracta de distingir set blocaires que comparteixen idees i opinions, o que simplement mostren el que saben i ho fan d'una forma totalment altruista, generosa i voluntària, sols pel plaer de compartir". Bé doncs a nosaltres ens agraden molt els teus relats i ens ho passem molt bé molt llegint-los, i tot i que no ens coneixem hem volgut nominar-te pel premi, siusplau continua viatjant i continua escrivint i continua compartint experiències. Gràcies pel teu blog.Aquí teniu l'entrada al blog: http://lagrantravessa.blogspot.com/2007/12/blogs-solidaris.htmlSalut i Molta Sort !!!!Gemma i Javi.
Tenen una pàgina molt ben parida, me n'hauran d'ensenyar!!!

Aquest premi sabeu que és per tots ja que si no hi fosseu voltros jo no me connectaria, no tendria a n'aquí contar les meves aventures. Estic redecontenta! quan he rebut el seu comentari he pensat, i aquests qui son? i quan he començat a llegir he tengut pell de gallina, calrades i... molta alegria! jo no sabia que hi hagués altre gent que no fos família o amics que visitàssin el blog. Jo crec que vos demanaré un favor, cada un que visiti la pàgina, que escrigui un comentari i així sabrem qui està pendent de tot el que passa! això ens ha fuit de les mans!!! a mi me faria il·lusió saber qui està llegint els desbarats que escric! i a més rebre els comentaris dona sentit al blog!
Sabeu que m'agradaria? que aquest premi fos un altre viatge per poder seguir escrivint el blog, no ho trobau?
Gràcies Gemma i Javi, no mos coneixem però potser algun dia tendrem aquest plaer, el món és molt petit! i els països catalans encara més! Besades molt fortes

posadas!

Hola família!
Aquí és nadal i estic brollant! Fa una calorada! com que aquí tot és selva és molt més humit ! Vaig arribar i vaig poder nedar 2 dies, un dia a la piscina del hotel i l'altre a les catarates d'Iguazú però se me va acabar el xollo aviat. Resulta que vaig arribar a l'hotel després de les catarates i no tenia el bikini, vaig pensar que seria a la lavanderia que havia deixat tota la roba per rentar i quan em varen tornar la roba no hi era! per tant segur que el vaig deixar per Iguazu, quines putades! Ara soc a Posadas a un Hostel arran del riu Paraná amb una tormenta que fa por! Demà aniré a les "ruinas Jesuíticas"i després a la nit partiré cap a Buenos aires! Estaré 2 dies de viatge sense poder connectar-me a internet! Una besada molt gran i fins prest. Només me falten 5 dies per tornar!!!! això ha passat molt aviat!

POBLATD'YRYAPÚ (renou d'aigua en Guaraní)

Habitants d'YRYAPÚ

Guia de la comunitat Guaraní!

Nins del poblat

Catalans i Mallorquins!

Coaties i Iguanes pels Camins!

IGUAZU

lA GARGANTA DEL DIABLO

30 hores en el bus amb en Lucas!

Salta la Linda

Telefèric de Salta, vaig tenir vertígen a la pujada!

Com vàreu passar la nit de nadal? Esper que anàs tan be com cada dia! Per aquí va ser una nit molt divertida! Vaig xerrar tota la nit amb mallorquí! increïble! Això va ser gràcies a la família d'Arbúcies (poble aprop de Girona) na Gemma, en Vicenç i na Marina! varem riure molt! també ens va ajudar la caipirinya i les cerveses que beguérem! la veritat és que la companyia va ser genial! Ells estan encantats d'haver partit amb la nina que té 3 anys, diven que un anyet més no hagués passat res perquè ella seria més conscient i participaria més de tot però que l'experiència ha estat molt bona, per tant tots els papis que me demanàveu informació de si es podia viatjar amb nins, animau-vos! Fins hi tot avui han dormit a una habitació amb 8 persones! Hem compartit el viatge i amb moltes coses coincidim! El que parlarem molt és que aquí els argentins s'aprofiten un poc dels turistes, amb l'excusa de que no tenen canvi o te pugen el preu perquè no ets argentí, ells fan l'agost i clar com que a noltros no ens ve d'un peso que són un parell de cèntims, calles i ja està. Per exemple per venir del poble al hostell el bus et cobra 1 peso per persona i a ells els hi cobraren 4 pesos per persona! a la mínima que et veuen despitat, te la claven!!!
Xerrant amb gent fas el viatge! En Vicens es va trobar amb en Xavier Capdevila de TV3 (miquel, anna el coneixeu?li va comentar que a Mataró hi viven un futimé de treballadors de TV3!)) i li havia comentat d'un poblat de Guaranís que estava aprop del Hostel que valia molt la pena.

I què he fet avui dematí acabat de berenar? Partir cap a la comunitat Guaraní! Anava caminant i no les tenia totes, veia la gent descalça que anaven i venien del poblat i jo amb la motxileta penjada saludant a tothom -"Buen dia", tota sola endintsant-me a la profunda selva! Res que he arribat a la comunitat i ningú me deia res, hi havia un grup d'homes tocant la guitarra i riguent i unes dones que preparaven yuca per dinar! jo m'he atracat a les dones i els hi he demanat per un guia que feia un excursió per la selva i ella m'ha dit si però no ha fet cap més gesta que girar-se cap a un altre costat, supòs que només parlava guaraní! He esperat un poc i s'ha atracat un home i jo li he fet la mateixa pregunta i m'ha dit que sí que ell també era guia i que me farien l'excursió. jo li he demanat si hi havia un horari per anar-hi amb més gent i no! m'ha dit que no hi havia horari que un jove que hi havia a la rotlada m'acompanyaria. El jove s'ha aixecat i em partit tot dos selva endins!aquí és quan una comença a pensar i si rebobinàs i tornàs enrere? ningú sap que soc aquí, en aquesta comunitat de 60 famílies! o més ben dit no hi ha ningú de fora de comunitat que sàpiga que jo estic caminant amb un Guaraní selva endins! (la família d'Arbúsies m'havia vist partir però ells ja devien estar volant cap a Buenos Aires)Res que he mirat d'agafar confiança demanant tot el que se'm passava pel cap, ell just m'entenia i jo també se m'escapaven moltes coses de les que deia! Res que em caminat per la selva, ens hem tirat amb lianes, m'ha mostrat les antigues trampes per caçar animals, em entrat a una casa de les seves que està feta de fang! I em tornat al poblat sense cap problema! Ha estat una passada, molt autèntic! la veritat és que m'agradaria que aquests dies no s'acabassin!!! Aquí l'adrenalina és diferent! Mumpares no passeu pena que tornaré a Mallorca!

UN ORGASMO DE BUENA ONDA!

Nit de nadal a ritme brasilé i ritme de tango!

Tormenta tropical! gent de per tot el món! caipirinyas! sopar per 5 euros! que puc demanar més!! Demà baixaré totes les fotos que pugui perquè pogueu disfrutar d'una joia més de l'Argentina, les catarates! Me sap greu però el que no podreu disfrutar és el passeig amb la lluna plena, ni la dutxa amb la barca a la garganta del diablo, aquestes són records que es queden a la meva retina! per tant un altre vegada vos anim a venir a disfrutar d'aquests espectacles de la natura d'aquest paradís!
La vida te dur per camins que no t'imagines!!
MOOOOOLTS D'ANYS QUE PASSEU UNES BONES FESTES!!!!!

CATARATAS DE IGUAZU!!!!!!!!

Indescriptible! Apoteòsic! Relindo! Brutal la quantitat d'aigua que davalla per les catarates! Ahir vaig entrar en el parc a les 10 i no vaig sortir fins a les 12 de la nit. Aquest viatge em somriu! resulta que he coincidit amb els solstici d'estiu, lluna plena i nit de nadal! tot d'una vegada i això vol dir que fan una visita guiada per la nit a les catarates! moooolt romàntic!! Tot molt complet! He disfrutat molt! I avui Brasil!!! Vaig a passar la frontera per veure les catarates de l'altre costat. Una besada molt gran a tots i que passeu una bona nit de nadal!
Ah! i les fotos quan trobi un bon locutori!
Curiositats:
NO hi havia pensat! Els basc ha fet feina amb na Nerea (una amiga de la infància) durant 8 mesos a Victòria!

SALTA ME CAUTIVÓ!

Si, si, si !!! vaig enllaçar! després de ballar fins a les 5h, em vaig despedir de l'Holandesa i el basc com si fossin antics amics! dutxa i cap el bus que sortia a les 6h! Avui he arribat a les 12h o sigui que més de 24h de camí! Però ha estat molt bé! he compartit el camí amb el meu amic Lucas, té 10 anys i ens ho hem passat molt bé plegats, volia que seguis la ruta amb ell, som pare i la novia, ara pensa! Per aquí tenc bona onda amb tothom! El nord inspira, m'ha captivat! En canvi veig que entre ells no tenen tanta bona onda! amb els porteños no les poden ni veure! igual que amb els Chilenos o amb els de Brasil que diven que tenen mala onda però linda! perquè els necessiten! Aquests dies passats vaig estar recorreguent la província de salta com ja sabeu. ´És una província molt rica tenen petroli, canyes de sucre que n'extreuen paper i biodiesel, quinoa, tabac, unes 12.000hect. de salines... però tenen poca aigua i això que plou molt però molt poca quantitat, realment només tenen aigua quan es desgelen les muntanyes. En el nord també hi ha molta onda sectària. Alaben a la mort posant banderes vermelles per la carretera. També adoren a "Gauchito Gil" que era un home rollo Robin Hood que robava pels pobres. Tenen també una gran adoració a la difunta correa, aquesta està a San juan, és una dona que va sortir a cercar el seu marit que havia partit cap a l'ex``ercit! , conten que la trobaren morta en el camí al cap de 3 dies i el seu fill estava mamant per sobreviure!Diven si va morir de sed per això hi ha un lloc on està ple de botelles d'aigua i ple de matrícules de cotxe que la gent les deixa perquè la difunta les protegesqui en el camí. La gent és molt devota. Els incas ja feien muntanyetes de pedres per protegir el camí. Esteeeee... em fet el camí per on va el tren de la nubes i és increïblement guapo! Siii Em aturat a dinar a un poblet enmig del no res, una família que són 39 en total.Si, cap de la família és un megakrak! ha fet forns per a tota la família, una església amb St Antoni de Pàdua!, un restaurant, una gelera de sal que conserva la carn 15 dies, una antena de mòbil feta amb fils de ferro, un hivernacle on té pomes, àpit, raïm... conilleres, galliner... increïble! Esteee Tot això ho podeu veure a les fotos de fa uns dies. I ara catarates d'Iguazú!!!!. Després d'aquestes 24 hores he anat a pegar a un Hostell amb una gran piscina, ràdio brasilenya de fons, palmeres, bona cervesa...9 euros la nit amb berenar inclòs i demà aniré a visitar les gran catarates (em quedaré 4 dies per aquí fins dia 26 que mem vaig a Posada). NO vos podré escriure molt perquè aquí hi ha internet gratis i està molt soli citat i a més tenc la ciutat molt lluny per anar a un ciber. MOOOOOOLTS D'Anys, bones festes! Disfrutau molt de tot! SALUT I RIALLES! I ja ens veim aviat, és una pena però això s'acaba! Dia 1 de gener ja soc per Mallorca si tot va bé! PD: per aquí ja tenen un programa " poque no te callas" (contingut "amor a primera vista" )i els missatges del mòbil sonen i diven "porque no te callas"!

SAGTA LA LINDA!!

No crec que amb les fotos que vos enviï vos pogueu fer la idea!!! Això és increïblement guapo, atractiu, interessant, encantador, amb molta cultura, amb gent guapíssima en tots els sentits, amb molta natura, amb 200 muntanyes que contenen història... He trobat el meu Segon lloc de residència!!! Un argentí abans de partir, me va dir: no te fiïs de cap argentí, ni de jo que saps on faig feina, soc el teu veí i faig feina amb amics teus!!! però crec que dels Salteños jo me fiaria! PErò tanta sort que men vaig demà perquè sinó crec que men passaria alguna, faria qualque desastre!! Si senyors demà men vaig a les 6 del matí i arrib a les 8h del matí següent! 24h de bus! Vos ho podeu creure, no sé quan és el dia dels innocents però aquesta és vera!!!
Tothom me demana que perquè no me vaig deixar que m'acubassin!"!!???? I voltros que vos pareix! tota sola pel mon! amb la motxilla a l'esquena, la vida a la panxa i vegent la gent enterra amb colvunsions i plorant, gemegant...!!!! i jo que! només pensar que no sabia el que me podria passar i qui m'acompanyaria en el viatge de l'inconciència no me vaig atrevir, la veritat és que me'n pened un poc! però com que tornaré i acompanyada! ja ho provaré en tornar no passeu pena!L'any passat vaig fer un curs de quiropràctica i ens feien una especia de resets i vaig disfrutar però allà tenia el meu germà que m'acompanyava i és molt diferent tenir algú en el costat que ha viscut el mateix, t'enten, et coneix i t'estima. Qui es vulgui apuntar venim cap aquí que hi ha una dona que ho fa tots els dissabtes a un poblet de 10 a 16h de la tarda!
Una besada molt gran i en el proper missatge vos contaré tot el que he fet A SALTA LA LINDA!
Ara men torn a sopar amb el vasc i l'holandesa, encara no havia parlat d'ells! les vaig conèixer ahir i vàrem sortir, vàrem agafar una bona castanyeta i avui tornam a repetir de lo molt que disfrutarem. Supòs que ja enllaçaré amb demà matí per anar a collir el bus.
Besades molt fortes. Hasta luego! Suerte! Cara bonita! (m'escometen per aquí!jajajaj)

LAS SALINAS I CAYAFATE

Els castells

El tren de las nubes

casa de sal, forn

cuina solar

restaurant

ruta 40

punmamarca


Hola. avui no tenc temps d-escriure, dem÷a ja vos contarçe cosetes

besades moooooltttt fortes per tots

CACHI!

9 metres fa el cactus!! i jo 1'67+o-

Fulles de coca i xigarrets damunt l'altar d'una esglèsia! Ahir fanàtics i avui...

La vall de Cachi!

Avui ha estat un excursió molt guapa! Hem anat a Cachi, és un Poblet que per anar-hi vas per un caminet impressionant! Passes per" la selva montana", on hi ha molts animals diferents com a Guanacos, pumas, gato montes, cérvols, moneites... es poden divisar 360 aus diferents, avui noltros em vist 10 voltors i 6 guanacos! Hem pujat fins a 3348 metres entre els núvols, els anàvem superant amb l'altura. Conten que quan els nins pugen al poble amb el bus i es posen a plorar, les atraquen a la finestra i automàticament deixen de plorar per la gran bellesa que contemplen. Avui hem tornat a veure més "paletas del pintor" i he aclarit que els minerals diferents són òxid de coure (color verd), òxid de ferro (vermell), calç (groc, blanc, crema), marró i negre, 7 colors tenen les muntanyes, mirau...la naturalesa fa meravelles!!! Després hem anat a"el parque nacional del cardón" 64000 hectàrees, és bo de dir! molts dels cactus són centenaris, i si creixen 1 o 2 centímetres l'any, treis comptes del que fa 9 metres! Després hem anat al poblet de Cachi que és una perla, estil colonial, els carrers sense cotxes, tot empedrat, amb aceres altes per por a les inundacions. Allà he conegut en Frederico! un artesà argentí molt interessant, hem xerrat de pedres, de la dona, de filosofia, ... per variar m'ha dit que vol venir a España. Li he acabat comprant un anell fet seu amb incrustacions de les pedres de per aquí, són uns grans reputes, molt bon comerciants, mumpare el proper dependent ja saps!!! un argentí però que xerri mallorquí!!!! jajaja
Demà crec que tornaré a flipar, el nord és guapíssim.

Chau bombonets!

JA ESTIC EN "EL NORTE"!

La paleta del pintor.

Na Pascal i en Pierre en el tròpic de capricorn.

Pasage Humahuaca

Bosc de cactus centenaris.

Muntanyes de la quebrada.

Després de milers de kilòmetres, he arribat en el Nord amb la primavera-estiu! Un lloc preciós! Basta dir-vos que avui pensava: i si me comprava un cotxe i venia a passar 1 mes només per aquesta zona!!????, un somni però que es pot fer realitat! o no? El nort s'ha de recórrer amb vehicle privat per poder anar fent totes les aturades que te fan ganes, noltros ho feim amb un vehicle privat i xòfer, dic noltros perquè som una parella de francesos que ens hem juntat i així ens surt més barat. Avui hem fet la primera excursió i és un lloc molt pintoresc! Hem recorregut la quebrada d'Humahuaca, elevacions de fa 60 milions d'anys que es varen produir després dels moviments de les plaques del continent americà. No vos podeu fer una idea de la preciositat de les muntanyes, estan tenyides de colors diferents (compostes per sofre, roca calcària, roca calissa) i avui els tons estaven pujats perquè ahir va ploure!Per aquí plou molt sovint i això fa que sigui molt verd. Hem passat per diferents "parages" (pobles de menys de 100 habitants) a uns 4000 metres d'altura (he rossegat fulles de coca per aguantar millor l'altura). Tot me recorda mooolt a Perú perquè la cultura és un poc la mateixa, parlen Ketchua i altres dialectes, mengen quinoa, mosseguen fulles de coca, prenen mate de coca, les faccions de la cara i la pell són molt similars, la vestimenta també és la mateixa, les teles, la ceràmica... tot és igual degut a que els Incas baixaren en el 1350. Hem visitat boscos de cactus florits amb flors blanques, vermelles, taronges... Del cactus aprofiten l'aigua per beure ja que és un 100% aigua (amarga) i quan és sec (tarda 6 mesos) aprofiten la fusta per fer bigues, portes, parets,lampares... és una passada el "cardon" (fusta del cactus) és molt resistent .

Per acabar hem anat a la ciutat de Jujuy i això ha estat massa!!! res a veure amb Santa Barbara de San Juan! Hem entrat a una gran esglèsia i estava plena de gent! Un home que cantava pel micro (jesucristo ven a nosotros...)amb un ritmet de fons com a chillout, una dona per un altre micro que resava en ketchua o un altre dialecte (segons ells en llengües celestials) el frare vestit de lila que sa passejava entra la gent i els seus col·laboradors que cantaven. Resulta que era un sanador! Al·lots! aquí si que he fet els ulls ben grossos. Aquest frare tocava el front de la gent, els abraçava, els hi deia unes paraules i automàticament queien per enrere acubats enterra! 30 persones pel terra acubats tenguent com a convulsions, atacs de plorar, cridant, gemegant, els ulls com quan estam en fase "rem" que van d'un lloc a un altre, muflaven r÷apidament i profundament... El cap de 5 minuts s'aixecaven descambuixats i que ha passat? no res! Una dona que tenia devora, me diu: acercate, esto te va hacer bien. Te va a limpiar el alma, el espiritu, la salud, te va acercar a Dios- jo li deia- No senyora, gracias pero estoy muy bien aca. (li he hagut de repetir un parell de vegades, volia que el frare me tombas!) .
Em sortit i comentàvem la jugada, amb això que ha vengut el guia per darrera i jo he pegat un bot, m'ha assustat perquè em pensava que era el sanador. A fillet quan li he contat ha voltat cua i ha partit cap a l'esglèsia perquè ell no ho sabia i deia que això s'ha d'aprofitar quan es troba, ja l'hem tengut allargat ! i després hem partit com si res! per aquí estan molt sonats trob amb la religió! son uns creients en tota! Cada un que guardi lo seu!

Curiositats: A Humahuaca els primers 9 dies de febrer celebren el carnaval i el 3 de febrer (ejeemm el meu aniversari) fan el acercamiento!, això significa que les dones entren per un cap del carrer i els homes per l'altre cap, es junten enmig i amb l'home que t'ha tocat te juntes. Jo me plantejat si pegar un bot però el que no pots fer és triar i jo amb el temps he tornat un poc triada, crec que ho deixaré anar que no me tocàs un gauxarro!

Besades per tots, estic molt contenta d-haver tornat emprendre la ruta i l-aventura.

San Juan. Un bot en el passat, 50 anys enrere!!

El hongo, en el Valle de la luna.


El valle de la luna!



Els tios i la San Juanina!




Los Chanchos!

He viscut una pel·licula den Fellini, com diu mumpare. I aquesta peli ha durat 7 dies! han estat autèntics! brutals! Només arribar amb el bus i saber què hi havia algú que m'espera me va pegar una alegriassa! Allà eren, la tia Barbarita i el tio Juan super emocionats de rebre la neboda d'"España"!!Posarem la motxila a darrera de la ranxera i noltros tres assegudets a davant partirem cap "El Rancho"! Ni més ni manco: 80 porcs, 70 gallines, 20 cavalls! una caseteta on durmien (separava "las piezas" una cortineta, tant era sentir un ronco del tio com un xisclo d'un porcellet!!!) enrevoltada de camp on tenen sembrats els xoclos (mais), camotes(moniato), tomàtigues... El tio té 5 persones a les seves ordres, ell no fa res més que està assegut davall el Paraiso (arbre hermós que està davant la caseta) comandant el personal. La tia seveix al tio tot allò que desitja i té una estantaria plena de coses (menjar, begudes, medicaments, espelmes...un tot a 100 en miniatura)per vendre, que les despatxa per la part de darrera de la casa. Quan sona un timbre ella obri la finestreta i comença: como le va? que va ser? tengo de 10 centavos, de 5 i de 2 (no és equivalent a cap cèntim d'euro, ja no existeix res a n'aquest preu en tot Europa). Sents una veveta de fons que li respón de 2 centavos Barbarita. Resulta que tots els voltants del ranxo hi viven gent molt pobre i sempre tenen més sortida les coses del preu més barat.
La tia del primer al darrer dia m'ha alimentat com a massa bé, he engreixat 7 kg (supos que ja en duia uns quants d'enrere) tot cupa dels alfajores (dolç de dulce de leche) que me tornen boieta i dels mates que van carregats de sucre. Cada dia en el matí i a mitjan capvespre ens asseiem davall el paraiso per prendre el mate, la tia el preparava i el servia. Allà el compartiem amb visistes o amb possibles clients del tio que venien a negociar el preu dels "chanchos" (porcs). Per favor imaginau-vos l'estampa:
el tio conversant: -Che! Como andas?
- I Bieeeennn Don Juan! (es produïa un silenci bastant llarg)
- I k viento ayer!
- Siii. Amaneció con el Zonda! a 41º.Bárbaro!
- Te acordàs del año pasado....(un altre llarg silenci) che a cuanto me va salir el kg de chancho?
- Che. a 12 pesos el kilo (no arriba a 3 euros)
- Che. Don Juan dejemelo por 9 pesos!
la tia fent comptes amb un cuadernet i un lápiz (boli) - No señor a 12 i no más
el tio - Huevón? como qué? Che! que se a creido ese macanudo! Si quiere a 12 y si no que le lleve la lluvia! Che, ande liviano, no se haga el vivo! picarón! pelotudo, agrandado!

Jo amb uns ulls grossos escoltant i pegant xuclades al maté que m'escaldava el paladar! K bó! hi havia moments que havia de partir perquè m'esclatava de riure per dedins!!
A San Juan he viscut el vent "Zonda", un vent que sol aparèixer a l'hivern però amb el canvi climàtic, la cosa ha canviat. És un vent sec i càlid que fa que la temperatura pugi a 41 o 43º i alça una polsegada que fa por. Tanta sort que només han estat 2 dies!. El primer dia va ser a la meva arribada, me va anar molt bé perquè vaig descansar tot el dia, no es podia fer res més!!! Me despertava a les 9-10h berenava de 3 "alfajores" amb un cafè amb llet, féiem el dinar amb la tia (he après un parell de plats) féiem les nostres xerradetes amb bon mallorquí i ens asseiem a taula a les 12h per dinar! a la 13h ja tornava a ser en llit a fer la sesta, tal com fan ells! com no havia d'engreixar?! Si mateix un dematí vaig sortir a cavall, amb el negro i jo venga dir-li -vamos negro i es gran reputa no sa movia!!! els tios es pixaven de riure, el tio cridava- autoridad Catalina- i pensa jo, no podia! Un altre dematí me vaig banyar a la pileta (un safareig) i la tia me duia figues cada instant!
El segon dia del vent va ser tornant del "Valle de la luna" que és un gran desert on habiten "huanacos" (com ses llamas) i "zorros" en un món de formacions rocoses surrealistes,muntanyes de colors, tot ple de fòssils i restes de dinosauris!
Després de passar "el viento Zonda" va arribar "el viento Sur" que és més fresquet,aprofitàrem per anar al Dique que és un llac i per anar de compres pel centre de la ciutat de San Juan.
Una tarda me vàren dur a la procesó de Santa Bàrbara, vaig quedar espantada de la devoció! Altaveus per tota la ciutat on es recitava l'evangeli i animàven a cridar a la gent: Viva Santa Bàrbara! VIVa Jesucristo! Viva!. Milers de persones amb flors, estampetes, pasos de Santa Bàrbara, fotos, quadres... anaven caminant darrera el frare cridant! increible, escarrufava!
Després me vàren dur 2 nits a escoltar los cantores, música tradicional de San Juan, los hermanos heredia! I la darrera nit férem un asadito a davall el paraiso amb els cosins, els nebots i el Yayo (un gran amic de la família i el gendre de mumpare, desde que jo soc fadrina l i diu el suegro, què solen compartir juergues que son recordades continuament! es veu que mumpare quan les visita les desmadre a tots, aqúí el tenen molt present i l'esperen com el messies!). El sopar va ser massa, jo vaig fer 2 coques de trempó i el cosí Bernat va fer la torrada, taula posada davall el paraiso, bon vi, cervessa fresca, i venga rialles! jo vaig acabar amb les mandíbules que me feien una malada, no vaig aturar de riure de tota la nit, són una gent collonuda, especial, molt carismàtica! no m'extranya que li tenguin el cor robat a mumpares! Tot ha estat encantador perquè ells són encantadors, han fet tot el que han sabut i més amb tot l'amor del món, tendresa i dulsura! Ahir es despedien plorant en el bus i me deien que torni aviat i per un mes! que 7 dies són pocs!!!
I ara: San Juanina armada con el mate sale para Salta! He arribat amb 17 hores de bus aquesta vegada! Avui a les 6h del matí ja "cebaba el mate" dins el bus. Els tios m'han regalat tot l'equipo per poder fer mates i jo disfrut!!! Tanta sort que he buidat la motxila, he deixat tot lo d'hivern i he ocupat el lloc amb el termo amb aigua calenta, la bombilla, la matera, la hierba de mate con iuiu (herbetes molt bones) i el sucre!Kin redexou!!!
Res, que ja vos enyorava! Besades per tots i avisau a Cant de Mar que hi ha noves!!!

VALPARAISO A MENDOZA DEL TIRO!!

Avui ja me despedit de Chile! Hem partit avui dematí a les 8h des de Valparaiso i hem creuat pels andes! Tot el viatge ha estat marevallós! me posat els auriculars amb la meva banda sonora i he disfrutat! m'encanta anar amb el bus! significa canvi! A més aquesta vegada tenia molta partiguera de Valparaiso, m'ha agradat molt, és una ciutat molt Bohèmia però el perill m'ha fet estar amb molta tensió, amb tota la gent que xerrava de Valparaiso m'obligaven a posar-me la motxila al davant i jo me resistia perquè pareixia que ho feia més coneixedor que era estrangera. A la nit he optat per sortir al locutori i a sopar amb una bossa de plàstic que feia menys robera!
Chile m'ha agradat molt, sobretot la gent chilena és molt agradable! Pel que he vist és més brut que Argentina però les construccions de les cases són molt més guapes, totes són de fusta i baixes! no hi ha massa edificis. A Chile no hi ha tants kilòmetres de pampa, tenen més vegetació, tenen més sembrat i les carreteres estan més asfaltades (a Argentina és un desastre tot son ripios i a dins el bus hi ha un polsegué!). En els dos països me dona la impressió de que la mateixa feina que fa una persona a Europa, ells necessiten ser 4! un mira, l'altre pren la comanda, l'altre cobra, l'altre entrega el que has comprat! i són molt lents! és normal que els hi costi agafar el nostre ritme, noltros som uns estressats!!! En els dos Països es saluden igual: si no coneixes la persona li dones la ma, si la coneixes un poc li dones una besada i si la coneixes molt una besada i una abraçada amb estreta. És molt curiós perquè s'ho fan entre homes, dones, nins...
Respecte al meu cosset! Tenc picades per tot no sé si són puces, xinxes o alèrgia a alguna cosa que he menjat, no és res greu me piquen de tant en tant, grat i m'espasa. El més important és que he sortit de Valparaiso i no m'ha passat res!
Vos envii una besada i una abraçada amb estreta per tots els lectors del blog, ja podeu escriure comentaris sense haver de posar contrasenya, en Pere ho ha configurat perquè sigui més senzill, així que animau-vos perquè rebre noves vostres m'omplen d'energia i em donen forces i ganes de seguir! Pensau que demà men vaig amb la conèixer la família de San Juan, estaré 7 dies a fora vila profunda, ja vos contaré, segur que serà una super i bona experiència. Me connectaré en poder! Adeeeeuuuuuuu

Pels carrers de Valpa es comenta: Ya llegó el diciembre!!!

Cases pintades.

Ascensor EL PERAL!

Valparaiso vist de dins la lanxa!

Els llops marins!

Això vol dir que ha arribat l'estiu! I jo vos ho confirm que duc una torrada que fa por!! Avui matí he partit he agafat un trenet ultra modern (funciona amb unes targetes magnètiques que la carregues i controla els teus viatges) i he anat cap a la platja de Vinya Mar! He passat el matí llegint i fent es tòtol! La platja plena de gent, un vestit, l'altre amb bikini, cans...pelicans que volen per dins la mar (m'encanten, me fan riure! les trob molt xistosos), no me banyat perquè l'aigua del pacífic trob que està molt bruta!.Després m'he endinsat per aquesta població propera a Valpa i he dinat a un xinès per variar una mica, ha estat molt bò, he pogut menjar tofu a la mala! Després he partit cap a Valpa un altre cop i he anat directe al port per agafar una lanxa i veure Valparaiso de dintre la mar. Ha estat molt curiós, hem trobat llops marins dins una barca! Valparaiso és un lloc molt especial i té moltes possibilitats però que encara s'han d'explotar. Avui xerrava amb un pintor Madrileny i em deia que tenia ganes de tornar per pintar un mural per la ciutat! Crec que d'aquí uns anys aquesta ciutat serà per veure! Després de la volta amb lanxa he pujat amb l'ascensor per anar al Hostell (teniu la foto, són ascensors que pujen la gent per anar a diferents carrers, tens l'opció de caminar o de pujar amb l'ascensor). Tot una passada i una monada! Demà matí ja surt cap a Mendoza i passat demà San Juan!! A la fi coneixeré la família d'Argentina! en tenc unes ganes que m'esclat! Per allà no crec que tengui massa ocasions per connectar-me a Internet, faré el que podré. Besades per tots i fins aviat!-- Catalina

Regresé de mis viajes, construyendo la alegria.1958

Cerro Bellavista!

Museo a cielo abierto. Pintors famosos han pintat les fasanes.

Un carreró curiós amb el cerro Alegria en el fons.

Aquí és on feia els aperitius en Pablo, ell deia que la barca sense estar dins la mar un podia sortir marejat, es veu que li agradava molt xurumbar!

Hoy es hoy y ayer se fue. No hay duda.

Poeta, cosista, enamorat de la mar, excèntric... Ell és Pablo Neruda!! Avui dematí quan he arribat a Valparaiso (14 hores amb l'"omnibus" que És un bus que té llits, te donen sopar, berenar...) he anat a la Isla Negra, he visitat casa seva, dissenyada com si fos un vaixell, la casa és molt allargada per poder veure de tots els racons la mar de la isla negra! Està plena de col·leccions (corns, màscares, botelles de vidre, vaixells dins botelles de vidre, papallones...).

Després de fer un cafè a can Pablo, he anat cap a Valparaiso, he deixat la motxilla en el Hostell (avui dormiré amb 4 persones, torn als principis després de la recuperació a Ecolé) i he partit a caminar un poc acollonida per la ciutat. Valparaiso és una ciutat que no és un paradís! Es diu Valparaiso perquè a l'any 1856 un tal Don Juan Esareda la va conquistar i li va posar el nom del carrer on ell vivia a Espanya o sigui Valparaiso. El nom és molt guapo i la ciutat també és guapa però està molt deixada, bruta, vella, hi ha molta pobresa, ... Així com està distribuida és molt curiós, té 600.000 habitants i estan repartits per 35 caòtics" cerros"(muntanyetes) per pujar a cada cerro és aconsellable agafar un ascensor!!! Ha estat declarada Patrimoni Mundial per la Unesco en el 2003, això fa que comencin a fer qualque cosa i la ciutat va agafant color. La gran putada és el perill que té, hi ha molts robatoris! jo he memoritzat el meu recorregut, he agafat coratge i he procurat no treure el mapa, ni la càmera per si un cas!
Tot ha anat una monada! ara partiré a sopar a un lloc apropet del Hostell.

Mumpares: arribaré a Mendoza dia 7 a les 17'30h dormiré allà per poder visitar la ciutat i l'endemà dematí, o sigui dia 8, partiré cap a San Juan.
ciutat

Les termes geomètriques!!! i Ecolé!!