dimecres, 8 de gener del 2020

Del l'arxipèlag de les illes de San Blas cap a l'arxipèlag de les illes Balears!!!
Hem viscut durant dos dies a una illa de San Blas de l'ètnia Guna YalaAl ser illes no hem pogut deixar de comparar amb les nostres i és que quin mallorquí no compara quan surt i qui no diu: no tenim res a envejar. Arenes blanques, aigües cristalines, verdor, calma, bon menjar... De les illes de San Blas sí que tenim que envejar i aprendre molt dels Guna Yala. Són una ètnia de 85.000 persones i concretament a l'arxipèlag, que són 365 illes, hi viven 30.000 habitants repartits per totes elles i pel territori Guna Yala. Ells tenen la seva pròpia política i després de 15 anys d'explotació turística se'n han adonat que necessiten regular el turisme perquè no volen que els hi destrossin el patrimoni. Els líders polítics, anomenats "caciques" tenen clar que no volen creuers, les han prohibit, han optat perquè tota l'explotació de les illes del Carib sigui gent Guna. Al tenir una cultura arrelada amb una cosmovisió i connexió amb la natura els ajuda a preservar el medi ambient, és el més important per ells. Això sí que m'ha fet enveja i ho he vist tan clar que és el que ens fa falta al nostre arxipèlag, l'estima i la connexió amb la natura.
El que no hi ha a les illes és una bona gestió de residus, crec que no saben com fer-ho, els hi fa falta tenir una planta de triatge i reciclatge. A tot Panamà hem trobat brutícia i molts residus d'un sol ús tirats, la gent no està sensibilitzada.  Les illes són paradisíaques però tot els que els residus que els envolta duits pel vent, pels turistes,fa pena i treu la màgia del moment. 
Deman als reis la bona gestió dels residus de Guna Yala i  salut per fer molts més viatges!!!


dissabte, 4 de gener del 2020

El Valle
Hem gaudit de bon clima, bons passejos, bona gent. Un poblet molt especial per això està ple de rics. Avui hem anat a fer una ruta i ens hem trobat amb la carretera tancada amb unes barreres, resulta que havies de tenir un permís per passar. Això ens ha fet pensar malament, que fan unes barreres a una carretera amagada, amb un entorn preciós, amb una pau indescriptible?, gent que s'amaga? Traficants?, gent famosa?, mafiosos??...rics ho han de ser per poder tallar, tancar una carretera i tenir un "segurata". Mai ho havíem vist, ni experimentat, ha estat com si ens tallessin la llibertat de seguir el nostre camí. Per això hem seguit per avall i de tornada ens hem aturat a uns caps de "berros", hortets amb pontets plens de vida, molts aucellets petits de colors, colibrís amb acció.Sort que a la vida sempre pots decidir valorar l'altre costat i no quedar-te frustrat per no haver pogut seguir el teu camí. 
De tornada ens hem aturat a un orquidiari molt senzill on una doneta que amb molt d'amor ens ha mostrat unes quantes de les 1500 orquídies que té Panamà. És una fundació que varen montar uns japonesos, increïble que qui s'interessa per la riquesa i la biodiversitat d'aquest indret sigui gent de fora. Aquí els rics que viven en el Valle només es preocupen de portes endins.
Demà de bon matí partim cap a Panamà rumb a San Blas. Pareix que ha de ser el millor del viatge. Platges paradisíaques, una cultura diferent i una ètnia molt ben organitzada, els Kuna.

dimecres, 1 de gener del 2020

El valle.
Després de les calorades hem arribat a un poblet que està més elevat, a 600m de la costa i a on no fa tanta calor. Estem a una temperatura ideal per fer excursions i visites a cascades. Curiosament el poblet de 7000 habitants està dins un cràter de 5 km, tranquils, no saben de la darrera erupció. 
És una xulada perquè estem envoltats de muntanyetes de 1200 metres la més alta.
Hem estat a un hostel, la casita de don Daniel per dir adéu a l'any i el senyor del hostel que és músic ha montat un concertet amb els seus amics, un repertori boníssim. Hem fet colla amb una parella de joves alemanys i ens ho hem passat molt bé tocant panderetes, esquelles i altres instruments. Érem més músics professionals i virtuosos, que espectadors, molt curios, un concert per noltros, som uns sortats. un baix, dues guiterres, bongos, caixa, flauta travessera,flauta dolça i música de tot el món!
Avui el hostel s'omplia i hem reservat a un altre, Valle Luna, on ens querarem quatre nits per acabar de disfrutar aquest indret q ens dóna molt bona vibra, com diven per aquí. 
Salut i bon any 2020!!!
Aquí per cap d'any tiren molts petards i cremen ninots.un d'ells, el de davant de casa era el president de Panamà, no molt estimat per corrupte.