CACHI!

9 metres fa el cactus!! i jo 1'67+o-

Fulles de coca i xigarrets damunt l'altar d'una esglèsia! Ahir fanàtics i avui...

La vall de Cachi!

Avui ha estat un excursió molt guapa! Hem anat a Cachi, és un Poblet que per anar-hi vas per un caminet impressionant! Passes per" la selva montana", on hi ha molts animals diferents com a Guanacos, pumas, gato montes, cérvols, moneites... es poden divisar 360 aus diferents, avui noltros em vist 10 voltors i 6 guanacos! Hem pujat fins a 3348 metres entre els núvols, els anàvem superant amb l'altura. Conten que quan els nins pugen al poble amb el bus i es posen a plorar, les atraquen a la finestra i automàticament deixen de plorar per la gran bellesa que contemplen. Avui hem tornat a veure més "paletas del pintor" i he aclarit que els minerals diferents són òxid de coure (color verd), òxid de ferro (vermell), calç (groc, blanc, crema), marró i negre, 7 colors tenen les muntanyes, mirau...la naturalesa fa meravelles!!! Després hem anat a"el parque nacional del cardón" 64000 hectàrees, és bo de dir! molts dels cactus són centenaris, i si creixen 1 o 2 centímetres l'any, treis comptes del que fa 9 metres! Després hem anat al poblet de Cachi que és una perla, estil colonial, els carrers sense cotxes, tot empedrat, amb aceres altes per por a les inundacions. Allà he conegut en Frederico! un artesà argentí molt interessant, hem xerrat de pedres, de la dona, de filosofia, ... per variar m'ha dit que vol venir a España. Li he acabat comprant un anell fet seu amb incrustacions de les pedres de per aquí, són uns grans reputes, molt bon comerciants, mumpare el proper dependent ja saps!!! un argentí però que xerri mallorquí!!!! jajaja
Demà crec que tornaré a flipar, el nord és guapíssim.

Chau bombonets!

JA ESTIC EN "EL NORTE"!

La paleta del pintor.

Na Pascal i en Pierre en el tròpic de capricorn.

Pasage Humahuaca

Bosc de cactus centenaris.

Muntanyes de la quebrada.

Després de milers de kilòmetres, he arribat en el Nord amb la primavera-estiu! Un lloc preciós! Basta dir-vos que avui pensava: i si me comprava un cotxe i venia a passar 1 mes només per aquesta zona!!????, un somni però que es pot fer realitat! o no? El nort s'ha de recórrer amb vehicle privat per poder anar fent totes les aturades que te fan ganes, noltros ho feim amb un vehicle privat i xòfer, dic noltros perquè som una parella de francesos que ens hem juntat i així ens surt més barat. Avui hem fet la primera excursió i és un lloc molt pintoresc! Hem recorregut la quebrada d'Humahuaca, elevacions de fa 60 milions d'anys que es varen produir després dels moviments de les plaques del continent americà. No vos podeu fer una idea de la preciositat de les muntanyes, estan tenyides de colors diferents (compostes per sofre, roca calcària, roca calissa) i avui els tons estaven pujats perquè ahir va ploure!Per aquí plou molt sovint i això fa que sigui molt verd. Hem passat per diferents "parages" (pobles de menys de 100 habitants) a uns 4000 metres d'altura (he rossegat fulles de coca per aguantar millor l'altura). Tot me recorda mooolt a Perú perquè la cultura és un poc la mateixa, parlen Ketchua i altres dialectes, mengen quinoa, mosseguen fulles de coca, prenen mate de coca, les faccions de la cara i la pell són molt similars, la vestimenta també és la mateixa, les teles, la ceràmica... tot és igual degut a que els Incas baixaren en el 1350. Hem visitat boscos de cactus florits amb flors blanques, vermelles, taronges... Del cactus aprofiten l'aigua per beure ja que és un 100% aigua (amarga) i quan és sec (tarda 6 mesos) aprofiten la fusta per fer bigues, portes, parets,lampares... és una passada el "cardon" (fusta del cactus) és molt resistent .

Per acabar hem anat a la ciutat de Jujuy i això ha estat massa!!! res a veure amb Santa Barbara de San Juan! Hem entrat a una gran esglèsia i estava plena de gent! Un home que cantava pel micro (jesucristo ven a nosotros...)amb un ritmet de fons com a chillout, una dona per un altre micro que resava en ketchua o un altre dialecte (segons ells en llengües celestials) el frare vestit de lila que sa passejava entra la gent i els seus col·laboradors que cantaven. Resulta que era un sanador! Al·lots! aquí si que he fet els ulls ben grossos. Aquest frare tocava el front de la gent, els abraçava, els hi deia unes paraules i automàticament queien per enrere acubats enterra! 30 persones pel terra acubats tenguent com a convulsions, atacs de plorar, cridant, gemegant, els ulls com quan estam en fase "rem" que van d'un lloc a un altre, muflaven r÷apidament i profundament... El cap de 5 minuts s'aixecaven descambuixats i que ha passat? no res! Una dona que tenia devora, me diu: acercate, esto te va hacer bien. Te va a limpiar el alma, el espiritu, la salud, te va acercar a Dios- jo li deia- No senyora, gracias pero estoy muy bien aca. (li he hagut de repetir un parell de vegades, volia que el frare me tombas!) .
Em sortit i comentàvem la jugada, amb això que ha vengut el guia per darrera i jo he pegat un bot, m'ha assustat perquè em pensava que era el sanador. A fillet quan li he contat ha voltat cua i ha partit cap a l'esglèsia perquè ell no ho sabia i deia que això s'ha d'aprofitar quan es troba, ja l'hem tengut allargat ! i després hem partit com si res! per aquí estan molt sonats trob amb la religió! son uns creients en tota! Cada un que guardi lo seu!

Curiositats: A Humahuaca els primers 9 dies de febrer celebren el carnaval i el 3 de febrer (ejeemm el meu aniversari) fan el acercamiento!, això significa que les dones entren per un cap del carrer i els homes per l'altre cap, es junten enmig i amb l'home que t'ha tocat te juntes. Jo me plantejat si pegar un bot però el que no pots fer és triar i jo amb el temps he tornat un poc triada, crec que ho deixaré anar que no me tocàs un gauxarro!

Besades per tots, estic molt contenta d-haver tornat emprendre la ruta i l-aventura.

San Juan. Un bot en el passat, 50 anys enrere!!

El hongo, en el Valle de la luna.


El valle de la luna!



Els tios i la San Juanina!




Los Chanchos!

He viscut una pel·licula den Fellini, com diu mumpare. I aquesta peli ha durat 7 dies! han estat autèntics! brutals! Només arribar amb el bus i saber què hi havia algú que m'espera me va pegar una alegriassa! Allà eren, la tia Barbarita i el tio Juan super emocionats de rebre la neboda d'"España"!!Posarem la motxila a darrera de la ranxera i noltros tres assegudets a davant partirem cap "El Rancho"! Ni més ni manco: 80 porcs, 70 gallines, 20 cavalls! una caseteta on durmien (separava "las piezas" una cortineta, tant era sentir un ronco del tio com un xisclo d'un porcellet!!!) enrevoltada de camp on tenen sembrats els xoclos (mais), camotes(moniato), tomàtigues... El tio té 5 persones a les seves ordres, ell no fa res més que està assegut davall el Paraiso (arbre hermós que està davant la caseta) comandant el personal. La tia seveix al tio tot allò que desitja i té una estantaria plena de coses (menjar, begudes, medicaments, espelmes...un tot a 100 en miniatura)per vendre, que les despatxa per la part de darrera de la casa. Quan sona un timbre ella obri la finestreta i comença: como le va? que va ser? tengo de 10 centavos, de 5 i de 2 (no és equivalent a cap cèntim d'euro, ja no existeix res a n'aquest preu en tot Europa). Sents una veveta de fons que li respón de 2 centavos Barbarita. Resulta que tots els voltants del ranxo hi viven gent molt pobre i sempre tenen més sortida les coses del preu més barat.
La tia del primer al darrer dia m'ha alimentat com a massa bé, he engreixat 7 kg (supos que ja en duia uns quants d'enrere) tot cupa dels alfajores (dolç de dulce de leche) que me tornen boieta i dels mates que van carregats de sucre. Cada dia en el matí i a mitjan capvespre ens asseiem davall el paraiso per prendre el mate, la tia el preparava i el servia. Allà el compartiem amb visistes o amb possibles clients del tio que venien a negociar el preu dels "chanchos" (porcs). Per favor imaginau-vos l'estampa:
el tio conversant: -Che! Como andas?
- I Bieeeennn Don Juan! (es produïa un silenci bastant llarg)
- I k viento ayer!
- Siii. Amaneció con el Zonda! a 41º.Bárbaro!
- Te acordàs del año pasado....(un altre llarg silenci) che a cuanto me va salir el kg de chancho?
- Che. a 12 pesos el kilo (no arriba a 3 euros)
- Che. Don Juan dejemelo por 9 pesos!
la tia fent comptes amb un cuadernet i un lápiz (boli) - No señor a 12 i no más
el tio - Huevón? como qué? Che! que se a creido ese macanudo! Si quiere a 12 y si no que le lleve la lluvia! Che, ande liviano, no se haga el vivo! picarón! pelotudo, agrandado!

Jo amb uns ulls grossos escoltant i pegant xuclades al maté que m'escaldava el paladar! K bó! hi havia moments que havia de partir perquè m'esclatava de riure per dedins!!
A San Juan he viscut el vent "Zonda", un vent que sol aparèixer a l'hivern però amb el canvi climàtic, la cosa ha canviat. És un vent sec i càlid que fa que la temperatura pugi a 41 o 43º i alça una polsegada que fa por. Tanta sort que només han estat 2 dies!. El primer dia va ser a la meva arribada, me va anar molt bé perquè vaig descansar tot el dia, no es podia fer res més!!! Me despertava a les 9-10h berenava de 3 "alfajores" amb un cafè amb llet, féiem el dinar amb la tia (he après un parell de plats) féiem les nostres xerradetes amb bon mallorquí i ens asseiem a taula a les 12h per dinar! a la 13h ja tornava a ser en llit a fer la sesta, tal com fan ells! com no havia d'engreixar?! Si mateix un dematí vaig sortir a cavall, amb el negro i jo venga dir-li -vamos negro i es gran reputa no sa movia!!! els tios es pixaven de riure, el tio cridava- autoridad Catalina- i pensa jo, no podia! Un altre dematí me vaig banyar a la pileta (un safareig) i la tia me duia figues cada instant!
El segon dia del vent va ser tornant del "Valle de la luna" que és un gran desert on habiten "huanacos" (com ses llamas) i "zorros" en un món de formacions rocoses surrealistes,muntanyes de colors, tot ple de fòssils i restes de dinosauris!
Després de passar "el viento Zonda" va arribar "el viento Sur" que és més fresquet,aprofitàrem per anar al Dique que és un llac i per anar de compres pel centre de la ciutat de San Juan.
Una tarda me vàren dur a la procesó de Santa Bàrbara, vaig quedar espantada de la devoció! Altaveus per tota la ciutat on es recitava l'evangeli i animàven a cridar a la gent: Viva Santa Bàrbara! VIVa Jesucristo! Viva!. Milers de persones amb flors, estampetes, pasos de Santa Bàrbara, fotos, quadres... anaven caminant darrera el frare cridant! increible, escarrufava!
Després me vàren dur 2 nits a escoltar los cantores, música tradicional de San Juan, los hermanos heredia! I la darrera nit férem un asadito a davall el paraiso amb els cosins, els nebots i el Yayo (un gran amic de la família i el gendre de mumpare, desde que jo soc fadrina l i diu el suegro, què solen compartir juergues que son recordades continuament! es veu que mumpare quan les visita les desmadre a tots, aqúí el tenen molt present i l'esperen com el messies!). El sopar va ser massa, jo vaig fer 2 coques de trempó i el cosí Bernat va fer la torrada, taula posada davall el paraiso, bon vi, cervessa fresca, i venga rialles! jo vaig acabar amb les mandíbules que me feien una malada, no vaig aturar de riure de tota la nit, són una gent collonuda, especial, molt carismàtica! no m'extranya que li tenguin el cor robat a mumpares! Tot ha estat encantador perquè ells són encantadors, han fet tot el que han sabut i més amb tot l'amor del món, tendresa i dulsura! Ahir es despedien plorant en el bus i me deien que torni aviat i per un mes! que 7 dies són pocs!!!
I ara: San Juanina armada con el mate sale para Salta! He arribat amb 17 hores de bus aquesta vegada! Avui a les 6h del matí ja "cebaba el mate" dins el bus. Els tios m'han regalat tot l'equipo per poder fer mates i jo disfrut!!! Tanta sort que he buidat la motxila, he deixat tot lo d'hivern i he ocupat el lloc amb el termo amb aigua calenta, la bombilla, la matera, la hierba de mate con iuiu (herbetes molt bones) i el sucre!Kin redexou!!!
Res, que ja vos enyorava! Besades per tots i avisau a Cant de Mar que hi ha noves!!!

VALPARAISO A MENDOZA DEL TIRO!!

Avui ja me despedit de Chile! Hem partit avui dematí a les 8h des de Valparaiso i hem creuat pels andes! Tot el viatge ha estat marevallós! me posat els auriculars amb la meva banda sonora i he disfrutat! m'encanta anar amb el bus! significa canvi! A més aquesta vegada tenia molta partiguera de Valparaiso, m'ha agradat molt, és una ciutat molt Bohèmia però el perill m'ha fet estar amb molta tensió, amb tota la gent que xerrava de Valparaiso m'obligaven a posar-me la motxila al davant i jo me resistia perquè pareixia que ho feia més coneixedor que era estrangera. A la nit he optat per sortir al locutori i a sopar amb una bossa de plàstic que feia menys robera!
Chile m'ha agradat molt, sobretot la gent chilena és molt agradable! Pel que he vist és més brut que Argentina però les construccions de les cases són molt més guapes, totes són de fusta i baixes! no hi ha massa edificis. A Chile no hi ha tants kilòmetres de pampa, tenen més vegetació, tenen més sembrat i les carreteres estan més asfaltades (a Argentina és un desastre tot son ripios i a dins el bus hi ha un polsegué!). En els dos països me dona la impressió de que la mateixa feina que fa una persona a Europa, ells necessiten ser 4! un mira, l'altre pren la comanda, l'altre cobra, l'altre entrega el que has comprat! i són molt lents! és normal que els hi costi agafar el nostre ritme, noltros som uns estressats!!! En els dos Països es saluden igual: si no coneixes la persona li dones la ma, si la coneixes un poc li dones una besada i si la coneixes molt una besada i una abraçada amb estreta. És molt curiós perquè s'ho fan entre homes, dones, nins...
Respecte al meu cosset! Tenc picades per tot no sé si són puces, xinxes o alèrgia a alguna cosa que he menjat, no és res greu me piquen de tant en tant, grat i m'espasa. El més important és que he sortit de Valparaiso i no m'ha passat res!
Vos envii una besada i una abraçada amb estreta per tots els lectors del blog, ja podeu escriure comentaris sense haver de posar contrasenya, en Pere ho ha configurat perquè sigui més senzill, així que animau-vos perquè rebre noves vostres m'omplen d'energia i em donen forces i ganes de seguir! Pensau que demà men vaig amb la conèixer la família de San Juan, estaré 7 dies a fora vila profunda, ja vos contaré, segur que serà una super i bona experiència. Me connectaré en poder! Adeeeeuuuuuuu

Pels carrers de Valpa es comenta: Ya llegó el diciembre!!!

Cases pintades.

Ascensor EL PERAL!

Valparaiso vist de dins la lanxa!

Els llops marins!

Això vol dir que ha arribat l'estiu! I jo vos ho confirm que duc una torrada que fa por!! Avui matí he partit he agafat un trenet ultra modern (funciona amb unes targetes magnètiques que la carregues i controla els teus viatges) i he anat cap a la platja de Vinya Mar! He passat el matí llegint i fent es tòtol! La platja plena de gent, un vestit, l'altre amb bikini, cans...pelicans que volen per dins la mar (m'encanten, me fan riure! les trob molt xistosos), no me banyat perquè l'aigua del pacífic trob que està molt bruta!.Després m'he endinsat per aquesta població propera a Valpa i he dinat a un xinès per variar una mica, ha estat molt bò, he pogut menjar tofu a la mala! Després he partit cap a Valpa un altre cop i he anat directe al port per agafar una lanxa i veure Valparaiso de dintre la mar. Ha estat molt curiós, hem trobat llops marins dins una barca! Valparaiso és un lloc molt especial i té moltes possibilitats però que encara s'han d'explotar. Avui xerrava amb un pintor Madrileny i em deia que tenia ganes de tornar per pintar un mural per la ciutat! Crec que d'aquí uns anys aquesta ciutat serà per veure! Després de la volta amb lanxa he pujat amb l'ascensor per anar al Hostell (teniu la foto, són ascensors que pujen la gent per anar a diferents carrers, tens l'opció de caminar o de pujar amb l'ascensor). Tot una passada i una monada! Demà matí ja surt cap a Mendoza i passat demà San Juan!! A la fi coneixeré la família d'Argentina! en tenc unes ganes que m'esclat! Per allà no crec que tengui massa ocasions per connectar-me a Internet, faré el que podré. Besades per tots i fins aviat!-- Catalina

Regresé de mis viajes, construyendo la alegria.1958

Cerro Bellavista!

Museo a cielo abierto. Pintors famosos han pintat les fasanes.

Un carreró curiós amb el cerro Alegria en el fons.

Aquí és on feia els aperitius en Pablo, ell deia que la barca sense estar dins la mar un podia sortir marejat, es veu que li agradava molt xurumbar!

Hoy es hoy y ayer se fue. No hay duda.

Poeta, cosista, enamorat de la mar, excèntric... Ell és Pablo Neruda!! Avui dematí quan he arribat a Valparaiso (14 hores amb l'"omnibus" que És un bus que té llits, te donen sopar, berenar...) he anat a la Isla Negra, he visitat casa seva, dissenyada com si fos un vaixell, la casa és molt allargada per poder veure de tots els racons la mar de la isla negra! Està plena de col·leccions (corns, màscares, botelles de vidre, vaixells dins botelles de vidre, papallones...).

Després de fer un cafè a can Pablo, he anat cap a Valparaiso, he deixat la motxilla en el Hostell (avui dormiré amb 4 persones, torn als principis després de la recuperació a Ecolé) i he partit a caminar un poc acollonida per la ciutat. Valparaiso és una ciutat que no és un paradís! Es diu Valparaiso perquè a l'any 1856 un tal Don Juan Esareda la va conquistar i li va posar el nom del carrer on ell vivia a Espanya o sigui Valparaiso. El nom és molt guapo i la ciutat també és guapa però està molt deixada, bruta, vella, hi ha molta pobresa, ... Així com està distribuida és molt curiós, té 600.000 habitants i estan repartits per 35 caòtics" cerros"(muntanyetes) per pujar a cada cerro és aconsellable agafar un ascensor!!! Ha estat declarada Patrimoni Mundial per la Unesco en el 2003, això fa que comencin a fer qualque cosa i la ciutat va agafant color. La gran putada és el perill que té, hi ha molts robatoris! jo he memoritzat el meu recorregut, he agafat coratge i he procurat no treure el mapa, ni la càmera per si un cas!
Tot ha anat una monada! ara partiré a sopar a un lloc apropet del Hostell.

Mumpares: arribaré a Mendoza dia 7 a les 17'30h dormiré allà per poder visitar la ciutat i l'endemà dematí, o sigui dia 8, partiré cap a San Juan.
ciutat

Les termes geomètriques!!! i Ecolé!!