diumenge, 16 de desembre del 2007

JA ESTIC EN "EL NORTE"!

La paleta del pintor.
Na Pascal i en Pierre en el tròpic de capricorn.

Pasage Humahuaca



Bosc de cactus centenaris.

Muntanyes de la quebrada.

Després de milers de kilòmetres, he arribat en el Nord amb la primavera-estiu! Un lloc preciós! Basta dir-vos que avui pensava: i si me comprava un cotxe i venia a passar 1 mes només per aquesta zona!!????, un somni però que es pot fer realitat! o no? El nort s'ha de recórrer amb vehicle privat per poder anar fent totes les aturades que te fan ganes, noltros ho feim amb un vehicle privat i xòfer, dic noltros perquè som una parella de francesos que ens hem juntat i així ens surt més barat. Avui hem fet la primera excursió i és un lloc molt pintoresc! Hem recorregut la quebrada d'Humahuaca, elevacions de fa 60 milions d'anys que es varen produir després dels moviments de les plaques del continent americà. No vos podeu fer una idea de la preciositat de les muntanyes, estan tenyides de colors diferents (compostes per sofre, roca calcària, roca calissa) i avui els tons estaven pujats perquè ahir va ploure!Per aquí plou molt sovint i això fa que sigui molt verd. Hem passat per diferents "parages" (pobles de menys de 100 habitants) a uns 4000 metres d'altura (he rossegat fulles de coca per aguantar millor l'altura). Tot me recorda mooolt a Perú perquè la cultura és un poc la mateixa, parlen Ketchua i altres dialectes, mengen quinoa, mosseguen fulles de coca, prenen mate de coca, les faccions de la cara i la pell són molt similars, la vestimenta també és la mateixa, les teles, la ceràmica... tot és igual degut a que els Incas baixaren en el 1350. Hem visitat boscos de cactus florits amb flors blanques, vermelles, taronges... Del cactus aprofiten l'aigua per beure ja que és un 100% aigua (amarga) i quan és sec (tarda 6 mesos) aprofiten la fusta per fer bigues, portes, parets,lampares... és una passada el "cardon" (fusta del cactus) és molt resistent .
Per acabar hem anat a la ciutat de Jujuy i això ha estat massa!!! res a veure amb Santa Barbara de San Juan! Hem entrat a una gran esglèsia i estava plena de gent! Un home que cantava pel micro (jesucristo ven a nosotros...)amb un ritmet de fons com a chillout, una dona per un altre micro que resava en ketchua o un altre dialecte (segons ells en llengües celestials) el frare vestit de lila que sa passejava entra la gent i els seus col·laboradors que cantaven. Resulta que era un sanador! Al·lots! aquí si que he fet els ulls ben grossos. Aquest frare tocava el front de la gent, els abraçava, els hi deia unes paraules i automàticament queien per enrere acubats enterra! 30 persones pel terra acubats tenguent com a convulsions, atacs de plorar, cridant, gemegant, els ulls com quan estam en fase "rem" que van d'un lloc a un altre, muflaven r÷apidament i profundament... El cap de 5 minuts s'aixecaven descambuixats i que ha passat? no res! Una dona que tenia devora, me diu: acercate, esto te va hacer bien. Te va a limpiar el alma, el espiritu, la salud, te va acercar a Dios- jo li deia- No senyora, gracias pero estoy muy bien aca. (li he hagut de repetir un parell de vegades, volia que el frare me tombas!) .
Em sortit i comentàvem la jugada, amb això que ha vengut el guia per darrera i jo he pegat un bot, m'ha assustat perquè em pensava que era el sanador. A fillet quan li he contat ha voltat cua i ha partit cap a l'esglèsia perquè ell no ho sabia i deia que això s'ha d'aprofitar quan es troba, ja l'hem tengut allargat ! i després hem partit com si res! per aquí estan molt sonats trob amb la religió! son uns creients en tota! Cada un que guardi lo seu!
Curiositats: A Humahuaca els primers 9 dies de febrer celebren el carnaval i el 3 de febrer (ejeemm el meu aniversari) fan el acercamiento!, això significa que les dones entren per un cap del carrer i els homes per l'altre cap, es junten enmig i amb l'home que t'ha tocat te juntes. Jo me plantejat si pegar un bot però el que no pots fer és triar i jo amb el temps he tornat un poc triada, crec que ho deixaré anar que no me tocàs un gauxarro!
Besades per tots, estic molt contenta d-haver tornat emprendre la ruta i l-aventura.

4 comentaris:

Miquel ha dit...

Idò jo ho hagués provat això de que m'acubin. Unes convulsionetes no venen mai malament. Amb lo de s'encuentro, te don la raó...ara bé, què fan després de trobar-se en aquest carreró? se'n van a fer un mate, a rossegar coca o a tenir convulsions un damunt l'altre?

Catalina ha dit...

miquel
jajaja
jo me vaig acollonar! te promet que feia por! hi havia un ambient molt carregat, allà es veu que la gent s'alliberaba de tot! no sé jo si hagués estat amb algú que me pogués cuidar mira però allà sola quedar inconcient, no sé! K fan? viure 9 dies locos!! diven... ningú fa feina i cada dia hi ha festa! supos que deven fer un poc de tot!!! En tornar miraré de coincidir amb la data! Besades per tots!!!

Anònim ha dit...

como anda chelita?? flip del que ens contes... ho narres amb una màgia que me deixa en trance ;)
És curiós, les dues darreres publicacions m'han recordat molt a Nica; el bestiar, sanchos i demés dormint quasi sobre tu, sa botigueta (que allà es deien pulperias), etc. però el que se'n du el récord, el fanatisme per la religió evangèlica!! (i és que en akests indrets, si no creus en una força superior pareix que no has de poder tirar endavant)
Segueix així cunfit,
No et preocupis pes ponterró, ja ens esteim organitzant per a la neteja general, jajaj!
un bessssooo
Catalina

Catalina ha dit...

fillola
k fas ropit? jo crec que per tot sudamerica i centre és més de lo mateix!! Ara venc del mercat i segur que tu també degueres viure el mateix, per cert que he comprat un kg de pomes i per defora tenen una pintarra però per dedins estan podrides!!! M'han ben fotut! Es ben cert que per aquí n'hi ha molts que si no s'aferren a la fe no en surten! Pel nord és on no hi ha classe mitja i això és una putada o son molt rics o molt pobres!
El ponterró quedarà com una patena si ja començau! jajaja això m'agrada! Una besada moooolt gran.