Cerro Bellavista!
Museo a cielo abierto. Pintors famosos han pintat les fasanes.
Un carreró curiós amb el cerro Alegria en el fons.
Aquí és on feia els aperitius en Pablo, ell deia que la barca sense estar dins la mar un podia sortir marejat, es veu que li agradava molt xurumbar!
Hoy es hoy y ayer se fue. No hay duda.
Poeta, cosista, enamorat de la mar, excèntric... Ell és Pablo Neruda!! Avui dematí quan he arribat a Valparaiso (14 hores amb l'"omnibus" que És un bus que té llits, te donen sopar, berenar...) he anat a la Isla Negra, he visitat casa seva, dissenyada com si fos un vaixell, la casa és molt allargada per poder veure de tots els racons la mar de la isla negra! Està plena de col·leccions (corns, màscares, botelles de vidre, vaixells dins botelles de vidre, papallones...).
Després de fer un cafè a can Pablo, he anat cap a Valparaiso, he deixat la motxilla en el Hostell (avui dormiré amb 4 persones, torn als principis després de la recuperació a Ecolé) i he partit a caminar un poc acollonida per la ciutat. Valparaiso és una ciutat que no és un paradís! Es diu Valparaiso perquè a l'any 1856 un tal Don Juan Esareda la va conquistar i li va posar el nom del carrer on ell vivia a Espanya o sigui Valparaiso. El nom és molt guapo i la ciutat també és guapa però està molt deixada, bruta, vella, hi ha molta pobresa, ... Així com està distribuida és molt curiós, té 600.000 habitants i estan repartits per 35 caòtics" cerros"(muntanyetes) per pujar a cada cerro és aconsellable agafar un ascensor!!! Ha estat declarada Patrimoni Mundial per la Unesco en el 2003, això fa que comencin a fer qualque cosa i la ciutat va agafant color. La gran putada és el perill que té, hi ha molts robatoris! jo he memoritzat el meu recorregut, he agafat coratge i he procurat no treure el mapa, ni la càmera per si un cas!
Tot ha anat una monada! ara partiré a sopar a un lloc apropet del Hostell.
Mumpares: arribaré a Mendoza dia 7 a les 17'30h dormiré allà per poder visitar la ciutat i l'endemà dematí, o sigui dia 8, partiré cap a San Juan.
ciutat
4 comentaris:
Diferent, no !!
Vallparaiso es com passar amb un bot al mon de la crua realitat. No se pasetjares per la zona del mercat, també feia respecte. Pero, per mi, te molt d'encant.
Avui tenim els argentins per Artà. Durem a s'Ermita i a la Verge en Raul, aquest que ha vengut a cercar les seves arrels.
Un besote.
Piris
pareix que he tornat 50 anys enrera! ésuna passada! ahir vaig passejar pel cerro bellavista i cerro alegre! avui em toca cerro concepción, el port i el que vengui! La veritat és que té el seu encant! és molt diferent del que he vist fins ara! avui he xerrat amb un pintor madrileny i diu que inspira molt i que vendrà a pintar algun mural!
Una besada pels Argentins i segur que arrela i ben fort a la nostra roqueta.
Hola Cati,
faig una prova per connectar-me sense ser usuari de gmail.
Ha funcionat.
Publica un comentari a l'entrada