El hongo, en el Valle de la luna.
El valle de la luna!
Els tios i la San Juanina!
Los Chanchos!
He viscut una pel·licula den Fellini, com diu mumpare. I aquesta peli ha durat 7 dies! han estat autèntics! brutals! Només arribar amb el bus i saber què hi havia algú que m'espera me va pegar una alegriassa! Allà eren, la tia Barbarita i el tio Juan super emocionats de rebre la neboda d'"España"!!Posarem la motxila a darrera de la ranxera i noltros tres assegudets a davant partirem cap "El Rancho"! Ni més ni manco: 80 porcs, 70 gallines, 20 cavalls! una caseteta on durmien (separava "las piezas" una cortineta, tant era sentir un ronco del tio com un xisclo d'un porcellet!!!) enrevoltada de camp on tenen sembrats els xoclos (mais), camotes(moniato), tomàtigues... El tio té 5 persones a les seves ordres, ell no fa res més que està assegut davall el Paraiso (arbre hermós que està davant la caseta) comandant el personal. La tia seveix al tio tot allò que desitja i té una estantaria plena de coses (menjar, begudes, medicaments, espelmes...un tot a 100 en miniatura)per vendre, que les despatxa per la part de darrera de la casa. Quan sona un timbre ella obri la finestreta i comença: como le va? que va ser? tengo de 10 centavos, de 5 i de 2 (no és equivalent a cap cèntim d'euro, ja no existeix res a n'aquest preu en tot Europa). Sents una veveta de fons que li respón de 2 centavos Barbarita. Resulta que tots els voltants del ranxo hi viven gent molt pobre i sempre tenen més sortida les coses del preu més barat.
La tia del primer al darrer dia m'ha alimentat com a massa bé, he engreixat 7 kg (supos que ja en duia uns quants d'enrere) tot cupa dels alfajores (dolç de dulce de leche) que me tornen boieta i dels mates que van carregats de sucre. Cada dia en el matí i a mitjan capvespre ens asseiem davall el paraiso per prendre el mate, la tia el preparava i el servia. Allà el compartiem amb visistes o amb possibles clients del tio que venien a negociar el preu dels "chanchos" (porcs). Per favor imaginau-vos l'estampa:
el tio conversant: -Che! Como andas?
- I Bieeeennn Don Juan! (es produïa un silenci bastant llarg)
- I k viento ayer!
- Siii. Amaneció con el Zonda! a 41º.Bárbaro!
- Te acordàs del año pasado....(un altre llarg silenci) che a cuanto me va salir el kg de chancho?
- Che. a 12 pesos el kilo (no arriba a 3 euros)
- Che. Don Juan dejemelo por 9 pesos!
la tia fent comptes amb un cuadernet i un lápiz (boli) - No señor a 12 i no más
el tio - Huevón? como qué? Che! que se a creido ese macanudo! Si quiere a 12 y si no que le lleve la lluvia! Che, ande liviano, no se haga el vivo! picarón! pelotudo, agrandado!
Jo amb uns ulls grossos escoltant i pegant xuclades al maté que m'escaldava el paladar! K bó! hi havia moments que havia de partir perquè m'esclatava de riure per dedins!!
A San Juan he viscut el vent "Zonda", un vent que sol aparèixer a l'hivern però amb el canvi climàtic, la cosa ha canviat. És un vent sec i càlid que fa que la temperatura pugi a 41 o 43º i alça una polsegada que fa por. Tanta sort que només han estat 2 dies!. El primer dia va ser a la meva arribada, me va anar molt bé perquè vaig descansar tot el dia, no es podia fer res més!!! Me despertava a les 9-10h berenava de 3 "alfajores" amb un cafè amb llet, féiem el dinar amb la tia (he après un parell de plats) féiem les nostres xerradetes amb bon mallorquí i ens asseiem a taula a les 12h per dinar! a la 13h ja tornava a ser en llit a fer la sesta, tal com fan ells! com no havia d'engreixar?! Si mateix un dematí vaig sortir a cavall, amb el negro i jo venga dir-li -vamos negro i es gran reputa no sa movia!!! els tios es pixaven de riure, el tio cridava- autoridad Catalina- i pensa jo, no podia! Un altre dematí me vaig banyar a la pileta (un safareig) i la tia me duia figues cada instant!
El segon dia del vent va ser tornant del "Valle de la luna" que és un gran desert on habiten "huanacos" (com ses llamas) i "zorros" en un món de formacions rocoses surrealistes,muntanyes de colors, tot ple de fòssils i restes de dinosauris!
Després de passar "el viento Zonda" va arribar "el viento Sur" que és més fresquet,aprofitàrem per anar al Dique que és un llac i per anar de compres pel centre de la ciutat de San Juan.
Una tarda me vàren dur a la procesó de Santa Bàrbara, vaig quedar espantada de la devoció! Altaveus per tota la ciutat on es recitava l'evangeli i animàven a cridar a la gent: Viva Santa Bàrbara! VIVa Jesucristo! Viva!. Milers de persones amb flors, estampetes, pasos de Santa Bàrbara, fotos, quadres... anaven caminant darrera el frare cridant! increible, escarrufava!
Després me vàren dur 2 nits a escoltar los cantores, música tradicional de San Juan, los hermanos heredia! I la darrera nit férem un asadito a davall el paraiso amb els cosins, els nebots i el Yayo (un gran amic de la família i el gendre de mumpare, desde que jo soc fadrina l i diu el suegro, què solen compartir juergues que son recordades continuament! es veu que mumpare quan les visita les desmadre a tots, aqúí el tenen molt present i l'esperen com el messies!). El sopar va ser massa, jo vaig fer 2 coques de trempó i el cosí Bernat va fer la torrada, taula posada davall el paraiso, bon vi, cervessa fresca, i venga rialles! jo vaig acabar amb les mandíbules que me feien una malada, no vaig aturar de riure de tota la nit, són una gent collonuda, especial, molt carismàtica! no m'extranya que li tenguin el cor robat a mumpares! Tot ha estat encantador perquè ells són encantadors, han fet tot el que han sabut i més amb tot l'amor del món, tendresa i dulsura! Ahir es despedien plorant en el bus i me deien que torni aviat i per un mes! que 7 dies són pocs!!!
I ara: San Juanina armada con el mate sale para Salta! He arribat amb 17 hores de bus aquesta vegada! Avui a les 6h del matí ja "cebaba el mate" dins el bus. Els tios m'han regalat tot l'equipo per poder fer mates i jo disfrut!!! Tanta sort que he buidat la motxila, he deixat tot lo d'hivern i he ocupat el lloc amb el termo amb aigua calenta, la bombilla, la matera, la hierba de mate con iuiu (herbetes molt bones) i el sucre!Kin redexou!!!
Res, que ja vos enyorava! Besades per tots i avisau a Cant de Mar que hi ha noves!!!
10 comentaris:
K guai! Sa xerrada d'es xanxos és espectacular! hua, hua, hua...pelotudo...hua...li va acabar comprant o no?
keden 15 dies!!!
si tens camereta avisa amb una perduda...
bsos de tots!
miquel
Ha estat massa!!!! Ja li va comprar ja! el tio no té bromes! No te pots imaginar la polssegada, la moscada, les olors danimals!! és foravila pura i dura!!! 7 dies han estat més que suficients!
15 dies, ja hi som! ara si que me passarà volant!!!
No, no entenc, per aquí els ordinadors tornen a ser antiquats!!! Una besada mooolllltttt forta per toooottsss especials per na Carla i n'Aran!!!
joer catalina, cada vegada te dic lo mateix pero es que me fas molta envega(sana) i ademes, aixi com o redactes tot, un es pot inmaginar-ho la mar de be!!! meam, quan arribis m'hauras de deixar provar aquest mate que de sempre ne tengut ganes... que hauras disfrutat entre tant de porcells i tante gallina? aixo es lo teu, camp, muntanya, naturalesa amb estat pur ;) per aqui tot segueix tot igualet, esperant es pare noel meam que mos dur, que o he aprovat tot i ademes e fet bonda!!! un besote picha
Cati, no sé què serà la millor cosa que hauràs viscut en aquesta gran, gran eixida, però aquesta història que ens has escrit és de les millors! He rigut molt i t'he imaginat per aquests mundos de la pagesia profunda... i al mateix temps m'ha entrat com a tristor de veure que encara hi ha això, ja que deu ser molt dur. Esper que n'hagis fet moltes fotos de tot això: del ranxo, de la botigueta, de la gent i de la festa de Santa Bàrbara... (mira que 350 imatges no són res i quan tornis ho voldrem veure tot!). Bé, la cosa és que així com vaig escrivint m'entra una enveja terrible (sana, però enveja). Tu disfruta tot quan puguis que això és un privilegi. Aprofita! Una forta besada.
PD: Ahir els nostres pares soparen plegats i avui en el dinar ma mare només deia que volia ser com els teus pares i fer un d'aquests viatges. Imagina't què feia mon pare... hem rigut una estona.
Rafael
Com estàs guapíssim? Com va per Càdizzzz? Estàs d'enhorabona!! ets un 10! el millor! k bé! per argentina vaig xerrar de tu! i t'havia de demanar, meam si és normal que estigui una setmana maretjada després de 4 dies de barco??? però el teu pare ja m'ha respost! Sent així hauré de deixar anar el rainbow warrior per una altre vida, quines putades! no saps lo malament que ho he passat!!!! soc una matera professional!! en venir te faré un bon mate! enhorabona una altre vegada! i esper que per dia 1 de gener siguis per mallorca per donar-te una bona abraçada i es mooolts d'anys en directe!!! que ja t'arriba la data! que passis un bon nadal!!
Chau!guapíssim!
margalida
Ha estat massa! pagesia profunda com dius tu!!! i molta devoció!!! jo tampoc no sabria que triar d'aquesta eixida tot ha estat collonut i segons mumpare encara me queda una de les millors parts!
Me sap greu dir-te que fotos a ca sa tia en tenc molt poques perquè no era per fer-ne, me sabia com a greu o havia d'esperar un moment que la tia no hi fos, que això no va ser mai. En tenc un parell més dels porcs, del paraiso i del meu nebot de 3 anys covalcant a cavall com un gauxo autèntic!
Ja veig ton pare renegant! pobre i si no passa gust! la tia m'ha xerrat de la familia Servera, den Carrió i de na Caterina que va venir per aquí i que no li va agradar gens, normal has d'estar ben concienciat i mirar de disfrutar del que t'ofereixen. Una besada molt gran per tots!
Bones Cati !!
Ja enyoravem un escritet dels teus. M'imagin tot el que has escrit i més.
L'olor amb la calor del Zonda devia arribar els primers dies a cap del nas. Després un s'acostuma.
És un autèntic bot cap al passat !!
A on dormies de la casa ? al llit seu dins el buits del matalàs de llana que deixa Don Juan Elias o dins la "pieza" del costat?
Tot un experiència !!
Bé, molts de besos i fins un altre escritet.
PD1: és una constant trobrarme gent que volen escriure i no poden, supós que amb els canvis que varem fer podran. Hi ha molta gent que et segueix.
PD2: Rafael !!! Pixa !! Que estàs fet un crac, no se si me compraré una barca per a que me la puguis arreglar? Amb aquest nivell !! Una aferrada primo.
pere i neus
Crec que amb el que he escrit la gent es pot fer una idea, no? Ha estat un gran bot en el passat! Vaig dormir entrant al menjador, a la pieza de l'esquerra, el llit estava be perque era nou, el va comprar per quan vengueren els tios. Per estar per allà has d'estar curada d'espants! Amb el vent zonda no te dic! mosques a voler i unes bavarades d'olor que tombaven d'esquena!Anar-hi a l'hivern però deu ser pitjor estar recluïts en aquella mini cuina! be no sé que és pitjor i que és millor! crec que les dues són una bona opció per tenir una bona experiència per recordar. Imagina que la tia me diu que hi vagi per un mes!!! i 7 dies han estat a bastament!
Hola, guapa:
t'acabo de veure a dalt d'un volcà...quina enveja!!!! El teu germà m'ha passat l'url i un dia d'aquests li faré un cop d'ull a les teves aventures. Ja en parlarem.
Un petó Mooolt gran!
Marta Bosch
Marta Bosch
Com estas? Perquè no vens un parell de dies per aquí??? entre totes dues en fariem una de bona! Esper que aquesta enveja te dugui cap aquí que val molt la pena!!! Una besada molt gran i estic molt contenta que seguesquis les aventures. Cuide't mooolt guapíssima!
Publica un comentari a l'entrada