diumenge, 2 de desembre del 2007

El volcán villarrica (2847 metres)!!!

A les termes geomètriques! el millor lloc del món per relaxar-te!


El volcà fent fumet!en aquests moments jo també començava a fer fumet!

La satisfacció més gran! arribar a "la cumbre del volcán Villarrica"!


El cràter del Volcà!

Com estau? Com va per sa roqueta?
Jo avui estic a flor de pell! crec que és el dia més intens del viatge! He sortit del hostell a les 7hores per anar a una agència per vestir-me amb tot un equip per anar al volcà Villarrica. Ahir vaig contractar l'excurssió i em vàren dir que m'aconsellàven pujar amb els telesilles, que eren 2, i després començar la pujada cap el volcà, ja que l'excurssió completa durava 8 hores. JO vaig dir que me pareixia molt bé perquè l'excurssió completa era excessiva! La gran sorpresa ha estat que una vegada em baixat de la furgoneta per agafar la telesilla, ha estat tancat perquè era diumenge! el món se m'ha vengut damunt, això significava 6 hores de pujada per la neu i dues de baixada! amb unes botes de neu (Bestard!! a CHile!!), una motxilla carregada amb diferents estris per caminar per la neu(piolets, grampons, colçons de neu, jaqueta, menjar i beure per tot el dia). Com que ja m'havia entrenat per diferents muntanyes he pensat que podria aguantar. Hem començat a caminar, teniem un guia per cada 6, quan ja estava bastant cansada he demanat: ja estem a la meitat de l'excurssió? i m'han respost encara no hem començat, com aquell que diu. El volcà m'has dit? jo faig cul enrera, no puc més li he dit a n'el guia. El guia m'ha dit venga que tu pots, la muntanya és psicologia!. Ok, he agafat forces, anava pensat, tu pots!! però fora voler em venien pensaments negatius (perquè estas fent això? estas ben sonada? qui t'obliga a pujar? perquè he de sofrir en aquest viatge d'aquestes maneres??????.........) li he comentat a n'el guia tot el que m'estava passant i pujant m'han començat a caure les llàgrimes d'impotència! no podia tornar enrera! ell m'ha dit que si volia baixar m'acompanyava però que ell pensava que jo podia! I així ha estat! he arribat adalt del volcà pegant crits d'alegria, el guia s'abraçava de content i em deia que l'havia motivat molt la meva pujada! La recompensa (com sempre després dun esforç) ha estat les grans vistes, estar tan aprop d'un volcà en actiu, es veia el fum que sortia. I la baixada! hem baixat amb una pala de plàstic reculant! super divertit i gratificant després de tan esforç! He arribat al Hostel, una dutxeta d'aigua calenta i he sopat de verduretes amb curry i quinoa amb una parella super interessant d'anglesos que viven a africa de sud, aquesta parella m'han fet creure amb l'amor i m'han explicat coses dels seus grans viatges, la seva feina... i com es vàren conèixer! Ell m'explicava que quan va conèixer la seva dona a Àfrica a la primera de canvis li va oferir una còpia de la clau de casa seva. Desde llavors no s'han tornat a separar i que l'amor cada dia és més gran!!! no me digueu! això és de pel·licula!!!

Ahir no vaig poder escriure perquè vaig estar tot el dia a unes termes d'aigua calenta. Vaig estar tot el dia en remull, super relaxada, a un lloc marevellós! Eren unes termes que estàven a l'aire lliure entre dues muntanyes plenes de vegetació i amb un riu que passava entre elles! el renou de l'aigua, 17 piscinetes d'aigua calenta i no hi havia ningú només estàvem la parella d'africa del sud i una holandesa super divertida! Varem acabar sopant tots 4 junts amb bon vi i bon menjar d'Ecolé! No me puc creure que pugui estar en una conversa amb anglès i pugui dir la meva! M'encanta conèixer gent tan sana, interessant i divertida!
Aquest viatge em somriu. Aquest viatge i com tots és una vida! Avui és un dia hiperfeliç!

Una besadota molt gran per tots els seguidors (pensau que els que feis comentaris teniu resposta a la mateixa pàgina que m'escriviu) del viatge, de la meva vida! No sé quan partiré de PUcón, estic molt bé!
Pd. Ahir a les termes cap a les 17h o sigui les 21h vaig tenir una connexió molt forta amb en Tomeu de la banda! Estava en remull dins una piscineta de les termes mitja endormiscada i va ser com si em despertàssin i em va venir en el cap la banda i les seves peces en concret una de swing! Increïble que me conteu que en Tomeu me va tenir present en el concert amb una cadira buida a damunt l'escenari! Flip amb aquest home! és únic!

18 comentaris:

barbara ha dit...

Cada dia, abans de començar la feina, em conect a internet per veure quina aventura has viscut durant les últimes hores, quines històries fabuloses t'han sorgit espontàniament durant el teu camí... això sí que és viure, Catalineta. Finalment va valer la pena pujar fins a dalt, no?
La última vegada que te vaig escriure vaig intercalar el missatge no sé ben bé on, a veure si aquesta vegada ho faig bé.
Una abraçada ben forta! Que sàpigues que et seguim amb molta emoció.

Pere Piris ha dit...

Ets tota una excursionista passional. Els teus guies deuen disfrutar amb tu.
Te propòs un joc:
A Pucon varem coneixer un penjat que venia joies fetes seves (Argentí) i que vivia amb un pintor molt tronat que deia que a Pucon hi converguien una sèrie d'energies positives. A veure si les trobes? Si ho fas les convides a una Quilmes.
Joder tia, hauràs de patentar viatges emocionals de descoberta dels seus límits.
Germaneta, ets una passada.
Una aferrada i no importa que et digui que disfrutis, fora voler ja ho fas.

Miquel ha dit...

Holas!
Això del volcan és un moment únic! i no només del viatge! Enhorabona. Tornam a tenir na Carla i n'Aran malalts...no en surtim. No sé què passa. No aturen de tossir, sobretot na Carla. Impotència és poc...els metges convencionals no saben on putes tirar sa canya, n'estic fart. Però bé, continuarem pujant cap el volcà a veure si hi ha millors vistes...una abraçada.
Per cert, ahir me vaig dormir escoltant na Madeleine Peyroux, que també és una manera de pensar en voltros...una passada aquesta dona, me té enamorat.

Catigin ha dit...

hola rupidet quina enveñe tan sana que mos fas perque no ductis que te mare y jo som tan aventures com tu bueno diu te mare son moplt felices que deserrollis aquest somi es concert un exit grandios cuant an tomeu va perlar de ne cati piris se mos va fe un nuu a sa gargamella se cadira buida era molt fort es metech tens sentiam una alegria interior besos antonia y pau no paris

Catalina ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Catalina ha dit...

pere
Disfrutam tots junts, avui he fet el dia amb dues holandeses que vàren pujar amb el mateix grup i és que a la muntanya t'apropes, es crea una amistat molt guapa, hi ha complicitat, has compartit un temps molt especial! k vos he de contar a 2 excursionistes com voltros!
Estic disfrutant fora voler tu ho has dit! això és massa! I gracias per les vostres senyes de Pucon, han complit les espectatives! Vaig a començar a jugar cercant les energies!!!
Besades molt fortes

Catalina ha dit...

Miquel
Hola guapíssims! Crec que m'enrecordaré tota la vida del volcan, ahir era malaït però avui ja forma part de mi, mha ensenyat molt!
Ja me sap greu que els menuts no estiguin be! Ja m¡'agradaria venir a ajudar-vos, la veritat és que m'encanta fer d'infermera a Mataró!
Na Madaleine és boníssima! va ser un bon descobriment!
Besades i molta salut!

Catigin ha dit...

pesat dius,d'sebre novas de tú!!ja voldria va acorregut a sa tèva adat
lo ca as corregut tù......no mes avia a nat a madrid...am sas monjas,no t perdis avoure sa creu des caidos,oxo den franco,i res mes,mos tenian coyanadas.am riba ja amperlerem.M D I N..AM DAVINA QUI SOM....BESTOS...... PATIS.....






1

Catigin ha dit...

n`aivia pensant da dirte,ca jo ahuri esperat al guia ca tornas pesa par segui lar cursio,al feja mauria surtit par la boca.mmmaaaadriinnaaaaa.muuuuua

Catalina ha dit...

mumpares
enveja!! però si voltros heu fet quasi el mateix recorregut un parell de vegades!!! I daquí poc estau apunt de començar el vostre viatge a Chile! per cert vos encantarà és preciós i la gent encantadora.
K bé que el concert anàs tan bé! Estic molt contenta! I no me puc creure que en Tomeu posas una cadira buida a l'escenari! És únic! Pensau a dir-li que vaig notar de bons i de veres el concert, el vaig viure de ben aprop i de tan alluny! Una besada molt gran per tots dos!!!!!

Catalina ha dit...

Madrina
Ets la millor internauta!! I crec que el que jo faig ara tu també ho has fet i ja van dues vegades punyetera, k coneixies Argentina abans que jo!!! I espera la teva filla que també és viatjadora el que arribarà a fer!
T'he de dir que jo el fetge ja em sortia i no haviem arribat ni a la meitat, no sé com vaig poder! encara men faig creus! Una besada molt gran! cuide't molt!!!!

Catalina ha dit...

mumare
ets tu que anares a madrid? o sa madrina? me teniu ben embullada? ara no sé qui ha escrit el missatge de que anava acollonada per madrid! la veritat és que sou una passada de fer ara el que no vàreu poder fer de joves! M'encanta que sigueu també aventurers! com teniu el viatge a Chile!!!???
Besadetes per tots 4! que supos que el tio Jaume també hi recorre el viatge encara que no digui res!!

malen ha dit...

Aquesta pujada m'ha emocionat, sembla com si pujàssim amb tu, amb la diferència que no ens cansam. Les termes!! ara hi seria. Dijous vaig al sucedani mallorquí, el biomar.
Tenc problemes a internet, provaré de canviar adressa,
besades,
Malen

Catalina ha dit...

Barbara
K guai que estiguis al corrent de tot, jo pas pena de què no se vos faci pesat però veig que tothom entra en el blog per saber noves! aquest camí la veritat és que és sorprent i que cada dia disfrut molt i molt, això és vida!!! Va valer la pena pujar al volcà i tant!avui encara estic ensaborint la pujada, crec que m'enrecordaré tota la vida d'aquesta eixida! La veritat és que és el primer missatge que rep vostra i no sé qui sou, me sap greu però com a Barbara tot sol, conec moltes barbares! Una abraçada i besades desde amèrica!

barbara ha dit...

Ostres, Bàrbara alias Babi, som una punyatera novata dins el món dels blogs, pensava que sortiria el nom complet. En el primer missatge, perdut per no sé on, t'explicava que na Maria Amorós m'havia informat de la teva super aventura i mira, em fa il·lusió i molta enveja sana seguir-te, i a veure si algun dia no molt llunyà te puc imitar!
Una abraçada ben forta!

Catalina ha dit...

malen
De veres que tha emocionat?! estic pensant que pel proper blog hauré de fer un curs de narració! a vegades me fa cosa pensar que sou molts que lletgiu les aventures i que vos mareixeu una bona història i ben escrita!
Tu a les termes disfrutaries com una loca! amb lo que t'agraden aquestes coses. El biomar segur que també és collonut! una besada molt forta guapíssima! i ja he rebut el teu email nou, benvinguda a gmail!!

Catalina ha dit...

babi
com estàs ropidet!!! la veritat és que eres una de les candidates! estic contenta que desde barna seguesquis les passes! segur que ho fareu més endavant! voltros també sou viatjadors! no vos fa paressa! Vaig rebre un missatge al mòbil que enviaves una foto del petufet però no me va arribar. Te don l'adreça i men envies alguna, tenc ganes de veure-li la cara. Na Marga i en Toni com ho duen això de ser pares?? Besades fort´´issimes i records pel teu xavi i la gran família.
ponterro29@gmail.com

barbara ha dit...

Ara mateix t'enviaré una foto del meu fillolet, perquè m'han fet madrina! És moníssim i la veritat és que han tingut molta sort, és un angeló. Na Marga va nèixer per ser mare, s'ha adaptat super bé a la nova situació. I noltros, la veritat és que no ens queixam, amb un any hem estat a Atenes (ara la meva germana viu a Grècia), París, Croàcia i fa dos caps de setmana a Granada. Ara haurem de fer "el gran salto" i emprendre aventures com la teva. Noltros, després del que em passat, tenim molt clar que la vida s'ha de viure i assaborir al màxim. I mira, tu ets un gran exemple! Molts de besos i difruta molt!!!!