El riu paranà!
Entrada a l'esglèsia de les missions.
Detall fet pels guaranís!
Columna amb un àngel esculpit!
Abans d'ahir vaig estar a Posadas davall un porxo contemplant la tormenta tropical (trons i llamps a la mala i un aigat!) i les meves amigues! unes ratotes (entre moixos i conills) que es passejaven davant meu com si res! Després varen passar una parella d'Astúries i els vaig saludar:
-hombre! me pensava que estava sola en este lugar tan paradisiaco! ( jo estava en una cabanya ermig de la jungla!)- ja varem establir conversa i acabarem sopant davant el riu Paranà amb els llumets de fons de Paraguai!
A que tot sona molt guai! idoi és així! Avui matí m'he aixecat i he anat al mateix lloc per berenar! torrades amb dulce de leche! uf quina disfrutada! He partit cap a San Ignacio a veure les ruïnes jesuítiques i he flifat! He arribat a la 13h i ha tornat fer una tormenta de por, fins a les 15h no ha tornat a sortir el sol!
Després si que hem entrat a dedins i ha estat massa veure les missions Jesuítiques dels Guaranís establides el 1610. Ha estat fer un altre bot en el passat imaginari! Hi vivien unes 30 famílies organitzades, gràcies als jesuïtes espanyols! Fa uns 370 anys, treballaven en les missions: els homes cultivant, en l'arquitectura...els nins anaven a l'escola, aprenien a caçar, artesania... les dones cuidaven els nins, cuinaven, teixien ... Tota l'arquitectura correspón al barroc colonial o americà, tots els gravats de les pedres les feien amb ferro o amb pedra pomez, una autèntica meravella! Els paraguayos les destruïren el 1817 i les ruïnes foren restaurades en la dècada del 1940, tot estava tapat per la selva.
Sabeu la peli Les Missions, els productors es varen inspirar en aquestes ruïnes i a les catarates d'Iguazu en gravaren un tros.
Ara són les 19h i estic a la terminal fent temps perquè a les 21h surt el bus cap a Buenos aires! Tanta sort que avui tenc "buscama"! així podré dormir fins demà matí que arrib a les 9h!
A l'hora de comprar el tiquet del bus pots triar:
senzillo (que és normal, com el nostre però te pots estirar i te donen caramels)
semi-cama (quedes bastant allargat i tens un home que te dona un berenar, dinar i sopar)
cama (seients més amples que quedes bastant estirat amb manta i menjar)
i tutoleto (que avui m'he enterat que existeix! que queda com un llit complet i apart te donen un cuixí, manta, menjar i whisky!)
Aquí el món dels busos és apart: jugues a bingo mentres viatges (el premi és una botella de vi), te donen menjar, te venen coses per exemple avui ens han venut ganivets, panets, begudes...
Una besada molt gran i ara ja vos escriuré des de Buenos aires! encara me queden un parell de coses per veure per allà! el viatge no s'acaba fins dilluns a la nit!! com l'any 07!
14 comentaris:
Quina enveja bitxo!!!!El detall de la tassa de té i de les torrades amb el riu de fons m'ha encantat..És tot un luxe!!I això del premi?Quina flipada, no?Igual algú et dóna una feina que ti cagues fent reportatjes pel món..."Vaig començar fent un blog..."Enhorabona!!!Una forta besada
HOla corasooon!! sols falten 3 nits per arribar a sa roqueta!!! quines ganes de veure't!! te desitg la mateixa o molta més sort de la que has tengut fins ara!!
un abraç!
Fillola
Hola Cati,
Un bon estímul pel teu projecte això de rebre un premi. Es que ets una passada !!
Ja hem vist les imatges de San Ignacio i en tenim de repes. Xulo xulo...
Per aquí pensam en tu, i durant el dia sempre hi ha ocasions per fardar de la germana que viatja tota sola per Amèrica. Ja t'anyoram, tot i que per a tu sigui acabar l'aventura però la teva aventura creiem que no s'acaba amb un aterratge a Son Sant Joan.
Un Besote Neus i Pere.
Hola Catalina, supòs que quan llegeixis aquest missatge per ventura no tendràs temps per contestar. Abans que ens veiem per la vila, donar-te les gràcies per poder gaudir d'aquesta aventura a través de la xarxa (ara m'he posat un poc bleda, però és com acabar un llibre que t'ha encantat!). Quan tornis, a tu no se t'haurà acabat el viatge, perquè tot i que tots facem comentaris del teu bloc i per on et passeges, ens encantarà que ens ho contis en viu. Ho hauràs de recordar molt perquè serem molts els qui et demanarem i en voldrem saber més! Una besada molt forta i bon viatge de retorn.
Hola Catalina,
soc l'Eduard de "El Bloc de viatges" (http://blocdeviatges.blogspot.com/) no ens coneixem però et segueixo i estic encantat amb els teus relats... moltes gràcies...
Aprofito per comentar-te que el passat dia 24/12 vaig publicar un comentari sobre el teu viatge...
Així, que ànim, continua fent-nos gaudir, una forta abraçada, bon cap d'any i bon viatge !!!
Hola catalina clareta, quina llàstima que l'aventura arribi al final, però quan arribis a la vila, la reviuràs durant molt de temps. Fins l'any que vé!!!!!!!
Haurem de fer un super-mega soparasso!!!!!!!
Hola Catalina!!!
T'escric per fer-te saber que desde Sa Cova continuam seguint la teva Gran Eixida, encara que no te diguem res. És un ritual, cada parell de vespres ens conectam per seguir la teva aventura. Això del blog, definitivament ha estat (apart del viatge, clar) una gran gran idea. Que fort! apart de tota la teva familia i amics, altre gent et segueix!!
besos
Aina
Sara
T'ha agradat la tassa de te? per a mi el berenar és el moment que pas més gust de menjar! i sempre solc fer una foto de l'entorn si val la pena! i la veritat que aquell dematí va ser un entorn fantàstic! I lo del premi, no men parlis! jo no m'esperava mai que hi hagues altre gent interessada que no fossin familiars o amics, una flipada! m'encantaria fer un tipus de feina com aquesta! seria massa! jajaja
Una besada molt forta per tots dos i pel vostre confitó, que segur que la trobaré super canviada!
Fillola
Hola bombon! me falten poques hores! la veritat és que així com van passant les hores me van pegant ataquets d'alegria, me fa ilu tornar, també quedaria però no pot ser! estic molt contenta de la sortada que he tengut! Dimarts matí ja soc per aquí! ens veurem! besades molt fortes!
pere i neus
Jajaja, és que a les ruines hi ha poc per fotografiar! la veritat és que vaig flipar! tot el temps anava siulant la canço de les missions, ens ve de família! l'aventura ha de ser cada dia, esper que tot lo viscut me quedi gravat i tot el que he apres m'ajudi amb la gran aventura de la vida.
Jo també vos enyor! una besadota molt gran i fins dimarts, esper que fassem un bon dinar amb una bona sobre taula amb el mate i tot el que fassi falta!
margalida
estic super contenta que hageu disfrutat! jo no m'esperava que la gent s'enganxas! supós que el fet de publicar les fotos i que sigui viu fa que enganxi! per a mi ha estat molt divertit, m'ha encantat, ha estat una part molt important del viatge, és com si no hagués perdut el contacte amb ningú! vos he tengut molt aprop cada dia! En tornar farem un bon mate i crec que poques coses vos podré contar però segur que n'aniràn sortint!
Una besada molt gran, molts d'anys i fins aviat!
eduard balsebre
Hola eduard, encantada de que seguesquis els meus relats, la veritat és que em sorprén que una persona que ha viatjat tant com tu estigui interessada amb la meva eixida! si em segueixes supós que saps que jo no sabia que altre gent pogués visitar el blog, soc nova amb tot això però veig que és una manera molt interessant d'aprendre cosetes d'altres món viscudes per gent semblant que cerca l'aventura. Una abraçada, molts d'anys i ja aniré visitant la teva pàgina per on habites! i gràcies!
kuka
Tot lo bó s'acaba però pot tornar començar, tot depen dun mateix! per a mi aquests viatges llargs que te fan desconnectar i viure una altre cultura, crec que les revius durant tota una vida. Això és lo bó! son els diners més ben invertits! pots estar segura! Molts d'anys!
cova
com esteis? jo estic segura que seguiu la gran eixida! el lo molt que vos agrada seguir les teleseries, això deu haver estat com un culebrón! Aquesta setmana ja pegaré un bot per fer un bon mate! Una besada molt gran, records a tots i donau els molts d'anys a tots!
Publica un comentari a l'entrada